Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Orient Express
Tren de luxe, creat a la darreria del s XIX, que unia les principals capitals i ciutats europees.
El primer servei sortí de París 1883 amb destinació a Istanbul, però els seus itineraris anaren variant en funció de les modificacions en el traçat de les fronteres, de la construcció de nous túnels i de l’expansió de la xarxa ferroviària Durant la Primera Guerra Mundial el servei restà interromput després de la Segona Guerra Mundial, l’auge del transport aeri posà fi a la seva expansió i l’any 1977 fou clausurat El servei fou reprès com a atractiu turístic, el 1982, entre Londres i Venècia, via París
Sixt IV
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Della Rovere en ésser elegit papa (1471-84).
Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482
Iago-Cèsar de Salvador i de Solà
Pintura
Literatura
Pintor, escriptor i crític d’art.
Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán
Juan de las Roelas
Pintura
Pintor andalús.
Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro
Henry Waroquier
Pintura
Pintor francès.
Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica 1917 Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia Palais de Chaillot, 1937, L’hivern i Visita a Venècia Musée d’Art Moderne, París
Vicenzo Vela
Escultura
Escultor ticinès.
Des que, el 1838, obtingué el primer premi en un concurs d’escultura celebrat a Venècia amb Crist ressuscitant la filla de Jaire , fou un escultor molt apreciat en la realització d’obres destinades a monuments públics Fou professor de l’Accademia Albertina de Torí, on es conserva la part més important de la seva producció L’harmonia plorant , per al monument a GDonizetti, La desolació , que representa Itàlia sota l’opressió austríaca, El soldat sard , etc Féu també el grup França i Itàlia , de marbre, per a l’emperadriu Eugènia de França
Annibale Carracci

La higiene de Venus (1605-1609), d’Annibale Carracci (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
© Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià, el més important de la família Carracci.
Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular
Joan V Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1341-54; 1355-76; 1379-91).
Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV
Angelí Dulcert
Cartografia
Cartògraf.
És autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a la ciutat de Mallorca el 1339 Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors toponímia catalana, forma de l’Atles, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, illustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis reina de Saba És a la Bibliothèque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia Coincideix amb la carta nàutica 1327 de la Biblioteca Principe Corsini de Florència, signada per Angelino Dalorto, que hom ha identificat amb Dulcert
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina