Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Conrad Cardús i Canals

Conrad Cardús
© Fototeca.cat
Música
Clarinetista.
S'inicià amb l’orquestra La Principal de la seva vila natal Fundador de l’Orquestra Amics de la Música i primer clarinet de l’Orquestra Escales, formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i el Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Primer clarinet de l’Orquestra Pau Casals des de la seva creació 1920, ho fou també de la del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 El 1925 féu diversos enregistraments R Strauss, IStravinsky, J Cassadó, F von Weingartner i S Kusevickij reconegueren el seu gran talent El seu fill Conrad Cardús i Rosell Barcelona 1915, notable…
oftalmologia
Oftalmologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de l’ull i de les seves malalties.
Les referències a la patologia ocular es remunten als grecs i als romans i ocupen un lloc important en la medicina àrab al segle XVIII cal destacar el descobriment de la natura de la cataracta Brisseau i el procediment per a extirpar-la L’impuls més gran, però, fou donat al segle XIX, amb la introducció de l’oftalmoscopi Helmholtz, com també amb l’obra del cirurgià Von Graefe i amb els estudis fisiopatològics de Donders D’ençà d’aleshores hom assisteix a un progrés constant d’aquesta especialitat Als Països Catalans, ocupa un lloc destacat la figura capdavantera de Josep A…
Michael Boder
Música
Director d’orquestra alemany.
Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…
bioespeleologia
Biologia
Especialitat científica que té per objecte l’estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani.
El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza…
Alexander Kluge
Cinematografia
Literatura alemanya
Realitzador cinematogràfic i escriptor alemany.
Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern ‘Adeu a l’ahir’, 1966, Die Artisten in der Zirkus-kuppel ratlos ‘Els artistes sota la carpa del circ perplexs’, 1968, Gelegenheitsarbeit einer Sklavin ‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973, Der starke Ferdinand ‘Ferdinand el fort’, 1976, Die Patriotin 1979 i el film collectiu Der Kandidat 1980 Com a…
Maria Reining
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1931 debutà a la Staatsoper Posteriorment actuà a Darmstadt 1933-35 i el 1936 passà a Munic L’any següent tornà a la Staatsoper vienesa, on romangué fins el 1958 Entre el 1937 i el 1941 actuà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà papers d’òperes de R Wagner, CM von Weber, WA Mozart i R Strauss Destacà especialment en el paper de Mariscala El cavaller de la rosa , que representà entre el 1949 i el 1953 La seva carrera internacional la dugué al Covent Garden de Londres 1938 i a les òperes de Chicago 1938 i París 1949, a més de…
Irmgard Seefried
Música
Soprano alemanya naturalitzada austríaca.
Estudià música i cant amb el seu pare, i a onze anys interpretà el paper de Gretel Hänsel und Gretel Amplià la seva formació al Conservatori d’Augsburg, i el 1939 fou contractada per H von Karajan per a l’Òpera d’Aquisgrà Després de debutar el 1943 a l’Òpera de Viena com a Eva Els mestres cantaires de Nuremberg sota la direcció de K Böhm, fou contractada per la companyia del teatre austríac, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres el 1947 Especialitzada en els personatges d’òperes alemanyes de WA Mozart i R Strauss, que interpretà arreu d’Europa, seguí…
Carlos Lavin Acevedo
Música
Compositor i etnomusicòleg xilè.
Estudià a Valparaíso Xile amb Ramírez de la Piscina, i el 1923 es traslladà a París, on rebé lliçons d’A Caplet, R Pénau i M Mauss a l’Institut d’Etnologia de la Sorbona En 1931-34 fou alumne d’E von Hornbostel a la Universitat de Berlín i entre el 1934 i el 1942 residí a Barcelona, on continuà els estudis musicològics Des del 1907 mostrà molt d’interès per la música maputxe El 1943 tornà a Xile, on del 1945 al 1948 fou investigador de l’Institut de Folklore de la Universitat, i posteriorment dirigí l’Arxiu de Recerca Musical 1948-60 Publicà alguns escrits en el "Riemann Musical…
Karl Gottlieb Reissiger
Música
Director i compositor alemany.
Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata…
Mario Zafred
Música
Compositor italià.
Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició clàssica i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina