Resultats de la cerca

En el 14è Congrés del partit, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, el coordinador general del Partit Popular de Catalunya PPC, Xavier García Albiol, és nomenat nou president en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho García Albiol, que l’11 de març ja va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, és l’únic a optar al càrrec i té el suport majoritari dels afiliats El número dos del partit és Santi Rodríguez, que n’ocupa la secretaria general En el Congrés intervé també María Dolores de Cospedal, i l’endemà el tancament va a càrrec del president del PP,…

Per 3 vots a favor del PDeCat, 1 de la CUP, 1 del regidor no adscrit, 6 abstencions i 2 en contra d’ERC, el ple de la Paeria de Cervera aprova la moció presentada per l’alcalde Ramon Royes que declara el bisbe de Solsona, Xavier Novell, persona non grata a la ciutat que depèn de la diòcesi de Solsona Novell va expressar en el Full Dominical del 21 de maig una opinió desfavorable sobre la paternitat homosexual i, citant una encíclica del papa Francesc, es preguntava si l’homosexualitat no era una "desviació" El dia anterior, Novell va ser escridassat a la sortida de l’església de…

Dirigida per Antonio H Filloy, Imma Pedemonte en fou la redactora en cap Hi collaboraren, a la redacció, X Garcia Luque, Joan Vall, Manuel Rico i Ton Marcet, entre d’altres, i els fotògrafs A Campañá, Rafael Seguí i Xavier Galí, entre d’altres Passà a mans del Grupo Godó i canvià la visió de la revista Els últims anys els números eren monogràfics En foren directors Daniel Ortiz i Òscar Voltas A l’abril del 1997, inicià la publicació del suplement Action sports , fins que s’escindí en una revista pròpia, dedicada als esports d’acció, que també fou dirigida per Ortiz i Voltas

Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona…

Iniciada el 1977 coincidint amb el Congrés de Cultura Catalana, la primera mostra només incloïa artistes de Sant Cugat Posteriorment, s’obrí més el ventall d’artistes Ha mostrat treballs d’alguns dels noms més destacats de l’àmbit artístic actual Perejaume, Viladecans i Xavier Grau, entre d’altres Els artistes se seleccionen per un jurat format per representants de galeries, artistes, historiadors, crítics d’art i la universitat Josep Canals, de la galeria Canals de Sant Cugat, n'és el fundador i membre del jurat La mostra és un reflex dels llenguatges plàstics catalans de cada…

Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d’ August Pi i…

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839…

En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila

Nebot de Marià Burguès, continuà el seu negoci del Faianç Català i el convertí en important galeria d’exposicions El 1915 fundà les Galeries Laietanes , també a Barcelona, mentre nous establiments, La Basílica —d’antiguitats decorat amb murals de Xavier Nogués i Manuel Humbert— i la botiga de marcs i estampes La Pinacoteca, completaven la seva cadena d’establiments artístics Promogué revistes com La Cantonada —dirigida per Utrillo—, Picarol , Revista Nova i Vell i Nou Fou el més decidit promotor de l’art noucentista català Una bona part de la seva important collecció d’art…

En formaren part, en un moment o altre de la seva trajectòria, Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré, Joaquim Soler, MAntònia Oliver, Jaume Fuster, JMIlla, Joaquim Carbó, Xavier Romeu, Quim Monzó, Joan Rendé, Isidre Grau, Josep LlSeguí, Antoni Serra, Joana Escobedo, Margarida Aritzeta i Assumpció Cantalozella Dedicat a la narrativa de gènere, obtingueren el premi La Sonrisa Vertical amb un recull de contes eròtics i d’humor, Deu pometes té el pomer 1980 Conrearen també els gèneres de terror Lovecraft, Lovecraft , 1981, policíac Negra i consentida , 1983,…