Resultats de la cerca

Deixeble precoç de J Ribera a Nàpols A tretze anys fou ajudant de Pietro da Cortona a Roma, on s’exercità en la tècnica de la pintura al fresc Més tard treballà a Milà, Venècia frescs de Santa Maria della Salute i Florència, on el 1682 pintà L’Apoteosi dels Mèdici galeria del palau Riccardi El 1692 el rei Carles II demanà la seva presència a la cort castellana, on decorà la volta de l’escala la sagristia de la catedral de Toledo i la volta del Casón del Buen Retiro Excellent colorista, fou un dels màxims exponents de l’exuberància decorativa barroca

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats

Doctorat en dret a la Universitat de València Partidari dels Borbons, lluità com a capità de les milícies del regne sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella És autor de sis comèdies, de les quals només es publicà  El amor peregrino  València 1698 També escriví poesies, algunes en català, i la  Relación difusa recopilada con varios metros de las fiestas sexcenales que la vila de Morella y sus individuos dedican a su patrona María Santíssima de Vallivaña  València 1739, relació de festes en honor de la Mare de Déu de Vallivana

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole

João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria…

Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra , fou proclamada hereva de la corona catalanoaragonesa 1347, fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan 1350, futur Joan I Promesa amb el rei Lluís III de Sicília, en morir aquest 1355 en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor, Frederic III , amb qui es casà finalment el 1361

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea , segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycon Panegyricon 1550, imprès a despeses d’ell El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar

Fou vicari de Prada de Conflent i, el 1919, de la catedral de Perpinyà Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic i un estudi sobre La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor del recull de poemes  Lliris, roses i violes, collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima  1914, de ressonàncies verdaguerianes, La Niçaga del Pelós 1920 i  El Romanceret del Pessebre  1932, entre d’altres Publicà articles a la Revue catalane i a la Revue historique el littéraire du diocèse de Perpignan