Resultats de la cerca
Es mostren 7540 resultats
Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del castell, el qual corona el cim d’un turó Un xic més avall hom pot veure l’església de Sant Vicenç, un dels pocs exemplars romànics de planta circular que es conserven a Catalunya J Pagans-TAVISA El castell de Lluçà, molt arruïnat, s’aixeca damunt un puig de 896 m d’altitud, des d’on es domina una impressionant panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,7 —y 56,4 31 TGD 207564 Per arribar-hi hom pot situar-se a Prats de Lluçanès i d’allí anar directament a Lluçà Passada l’església parroquial de Santa Maria, al costat…
La Mare de Déu del Coll (Osor)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El santuari és situat al coll que li dona el nom, entre les valls d’Osor i de Susqueda, a la part nord-oest del terme municipal d’Osor, tocant al de Susqueda Mapa L38-13333 Situació 31TDG608453 Al punt quilomètric 9,65 de la carretera GE-542, d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, a uns 250 m de la vila d’Osor, en direcció a ponent, surt una carretera estreta, però asfaltada, que en uns 5 km porta al santuari JRR Història Aquest antic priorat benedictí, filial d’Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia rural de…
Giuseppe Verdi
Música
Compositor italià.
Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…
Gioachino Rossini
Música
Nom amb què és conegut el compositor italià Giovacchino Antonio Rossini.
Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…
Louis-Héctor Berlioz
Música
Compositor, director i crític francès.
Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…
Sant Miquel de la Cot (Santa Pau)
Situació Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior A Martí L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana Mapa 295M781 Situació 31TDG615655 L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can…
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
Pau Casals i Defilló
Pau Casals tocant el violoncel (1934)
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista.
Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…
, ,
història de l’educació
Historiografia catalana
La història de l’educació, en sentit modern, s’inicià amb els treballs d’Alexandre Galí (1886 – 1969).
Desenvolupament enciclopèdic Abans d’aquest autor es poden resseguir interessants contribucions a aquesta disciplina, però fou a partir dels seus estudis que l’erudició positivista començà a sotmetre’s als nous criteris metodològics, conceptuals i temàtics de la història social La historiografia educativa del s XIX i les primeres dècades del XX Fou duta a terme per polígrafs i, en línies generals, prioritzà l’exposició de dades molt precises i singulars, s’acontentà amb el discurs descriptiu i episòdic, avantposà la intenció moralitzant a la científica, privilegià el període de l’Edat Mitjana…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…