Resultats de la cerca

Vida Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València La seva música fou molt influïda per l’estil de J Haydn Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers compositors de l’…

Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les notes llargues i lligades…

Sembla que fou alumne de GG Brunetti i L Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini, a Nàpols El 1753 cantà a Venècia en Ginevra , de FG Bertoni, i els anys següents actuà a la majoria dels teatres italians El 1758 cantà al King’s Theatre de Londres, ciutat on conegué WA Mozart, a qui feu classes de cant Durant els anys que visqué a Anglaterra el seu major èxit fou un pasticcio de l' Orfeo de Gluck, que JCh Bach adaptà expressament per a ell Tenducci és considerat el promotor del costum anglès d’introduir cançons escoceses en els espectacles d’òpera Entre el 1771 i el 1778 tornà a exhibir…

Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma…

El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…

De vegades hom inclou també en el terme la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics El genocidi fou la culminació d’un llarg procés que es desenvolupà parallelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d’una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura Amb les lleis de Nuremberg “Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l’honor alemanys” del 15 de setembre de 1935 es privava de la ciutadania alemanya aquells que no eren…

Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense…

En 1665-66 fou organista a l’església de Sant Antoni, a Pàdua El 1667 arribà a ser vicemestre de capella a la cort de Dresden, on altres notables compositors italians, com V Albrici, GA Bontempi i MG Peranda, tenien càrrecs importants El 1674 era director musical de l’Hospital dels Incurables, a Venècia, posició que li permeté tenir un estret contacte amb l’escena operística veneciana El 1687 fou nomenat director de música de cambra i teatre a la cort del príncep elector Joan Jordi III de Saxònia, a Dresden Pallavicino fou el compositor d’òperes més important de Venècia durant la dècada del…

L’hegemonia de la forma sonata durant el Classicisme tingué com a conseqüència l’aplicació d’algunes de les seves característiques més importants a altres formes com ara el rondó, el concert, l’ària o el minuet, les quals n’assimilaren principalment la modulació al to de la dominant o al relatiu major si el mode de la tonalitat principal és menor, l’exposició de material temàtic en aquest to tema o grup secundari, la prolongació de l’àrea de la dominant secció de desenvolupament i el restabliment de l’anterior material temàtic en el to de la tònica En el cas del rondó , una de…