Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Enric de Castella
Història
Regent de Castella.
Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda
Guillem Alexandre dels Països Baixos

Guillem Alexandre dels Països Baixos (2013)
© RVD / Rineke Dijkstra
Història
Rei dels Països Baixos des del 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i Ariadna 2007
Castell de Santa Pau (Santa Pau)
Art romànic
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…
Santa Olarieta (Oristà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes
Cèntul II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1114-28).
Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara
Pere de Planella i de Torrelles
Història
Donzell.
Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell…
Hug Ademar de Santapau i de Ribelles
Història
Baró de Santa Pau (Hug IV de Santapau).
Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç V, la baronia de Santa Pau Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó 1392 Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca 1396 Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà 1398 Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola…
Sant Esteve del Castell de Gurb
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins podien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina