Resultats de la cerca

La jurisdicció del lloc de Beranui era el 1380 de la baronia de Bellera En el qüestionari de Francisco de Zamora del 1790 consta com a lloc del baró de Claret La primera referència sobre l’església de Beranui és del principi del segle XIV L’església parroquial de Sant Joan de Baranyl figura l’any 1314 dins de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Baanuy pàgava de dècima la quantitat d’una lliura Al principi d’aquest segle tenia com a sufragània Sant Sadurní de Gramenet Actualment depèn de la parròquia de Mont-ros

Situació Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble ECSA - J Bolòs El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell” Mapa 34-9182 Situació 31TCH579075 Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032 Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels…

L’esment més antic que coneixem d’aquest lloc és de l’any 1093 i fa referència al castell d’Estaville , amb motiu de la donació d’una vinya a favor del monestir de Gerri La jurisdicció del lloc fou, almenys d’ençà el segle XIV i fins al segle XIX, de la baronia de Bellera L’església d’Estavill apareix relacionada entre les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El 1904 aquesta església era sufragània de l’església d’Antist i, igual que aquesta, actualment depèn de l’església de la Pobleta de Bellvei

Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III

El lloc i l’església de Vinyafrescal és documenten entre el 1099 i el 1108, en què és data la donació que Ledgarda vídua de Miró Guerreta, féu a favor del monestir de Sant Genís de Bellera d’un alou a Salàs, que afrontava amb Sant Joan de Vineafiscale El lloc sembla que fou del monestir de Sant Pere de les Maleses, car l’any 1248 el prior d’aquest monestir, Bernat Ramon, establí una concòrdia amb Francesc Alamany sobre el lloc de Sant Joan de Vinyafrescal, de manera que aquest restava sota el domini directe del prior En la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, dins del deganat de…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A…

És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa format a Escàs per la confluència del riu de Caregue, que davalla del nord, i del riu de Berasti o Rialbo, que davalla del Montsent d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano o de Bernui, que aflueix al riu de Sant Antoni, per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d’Altron La vall d’Àssua comprèn els pobles de Llessui amb la Torre, cap de la vall i el de més altitud 1 407 m, i de Saurí amb el despoblat de Menauri, que formen el terme de Llessui, els d’Altron, el de menys altitud 955 m, Sorre i Bernui, que formen el…

Les primeres notícies sobre aquest castell són del final del segle XIII El castell de Glorieta fou rentingut l’any 1298 pel comte de Foix i vescomte de Castellbò com a penyora de la quantitat prestada a Blanca de Bellera, comtessa del Pallars Sobirà, juntament amb els de Tírvia, Farrera, Biuse i Arestui Integrada dins del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, la cavalleria de Glorieta i Montesclado tenia 7 habitants l’any 1519 Pere Tragó descriu el lloc de Glorieta com a vila closa “El castell de Glorieta i el lloc amb algunes cases són fortalesa Hi ha altres cases que no…

Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per consolidar les…

La primera notícia del castell d Escàs és el jurament de fidelitat que prestà l’any 1069 el castlà Pere Roger al comte Artau I de Pallars Sobirà L’any 1094 consta entre els diversos castells que el comte Ramon V de Pallars Jussà definí al seu cosí Artau II de Pallars Sobirà El domini eminent d’Escàs conegué els canvis de titularitat del conjunt de la Vall d’Àssua traspàs als Bellera l’any 1252 i als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò l’any 1435, i reintegrat a la corona l’any 1548 Però els vescomtes de Castellbò només hi exerciren la jurisdicció criminal la resta de la…