Resultats de la cerca

Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…

Estudià composició i musicologia a Viena i Berlín El 1930 ingressà com a bibliotecari a la Societat dels Amics de la Música a Salzburg A causa de la invasió nazi, el 1938 es traslladà a Londres, on treballà per a la BBC i ensenyà al Royal College of Music 1939-40 després anà a Boston, on fou professor i cap d’estudis superiors de música a la universitat d’aquesta ciutat i presidí la Societat Musicològica Americana 1955-56 El 1962 es traslladà a Santa Barbara per desenvolupar els seus estudis musicològics a la Universitat de Califòrnia La seva major aportació a la musicologia són les…

Estudià a l’Escola Musical Glinka i als conservatoris de Leningrad i de Moscou Durant el període 1969-76 fou director artístic i director de l’orquestra del Teatre Stanislavskij-Nemirovic moscovita Aquest darrer any succeí a K Kondrašin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, càrrec que conservà fins el 1990, que passà a ser el director principal de l’Orquestra Simfònica de Berna, amb la qual ha dirigit cicles de concerts de L van Beethoven i J Brahms Molt sollicitat com a director convidat tant a Europa com al Japó i els EUA, ha collaborat amb l’Orquestra…

Alumne de JN Fuchs, fou encoratjat per Brahms i, sobretot, per Mahler, de qui fou amic Director de nombroses orquestres, com ara les de la Volksoper de Viena 1906, del Deutsches Theater de Praga 1911-27 i de Berlín 1927-33, el 1939 s’establí als EUA Pròxim a ASchönberg, tingué un paper molt actiu en la difusió de les obres de l’escola de Viena Tanmateix, en les seves composicions mostrà unes concepcions més conservadores, inspirades en Mahler i en el primer Schönberg Cal esmentar la Lyrische Symphonie 1922, les òperes Kleider machen Leute 1910, Eine florentinische Tragödie 1916 i…

Aprengué les primeres nocions de música amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi extraordinari Es perfeccionà als Estats Units amb Ivan Galamian, Max Rostal i Joseph Szigeti L’any 1962 debutà a la capital britànica amb l’Orquestra Simfònica de la BBC de Londres  Actuà sovint en recitals amb William Glock i Christian Ivaldi, però preferia el repertori de violí sol Participant assídua en els festivals de música d’Holanda, Lucerna i Zuric, feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a violí de…

El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der…

Fou alumne del Conservatori de Besançon i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb André Navarra, Joseph Calvet i Jean Hubeau Del 1977 al 1990 fou violoncel solista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França, i posteriorment també de l’Orquestra de París, dirigida per Daniel Barenboim El 1990 fou contractat com a violoncel solista de l’Orquestra Nacional de Bordeus És professor del conservatori d’aquesta ciutat A més de les seves actuacions com a solista, és un intèrpret habitual de música de cambra al costat de Roland Daugareil i Tasso Adamopoulos, amb els quals ha format…

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J Brahms…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E…

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia, molt apreciada…