Resultats de la cerca

L’Aude passa profundament engorjat de S a N i forma l’impressionant congost de Sant Jordi lloc classificat turísticament A la dreta de l’Aude, als vessants N de la serra de Lauseret, hi ha el gran bosc de Fontanilhes faigs, pins, avets, que dona lloc a una explotació forestal important serradores Prop de l’Aude, al congost esmentat, hi ha una gran central elèctrica que és alimentada pels pantans del Capcir El poble 398 m d’altitud és situat a la riba dreta de l’Aude És cap de cantó i té estació de ferrocarril El nucli antic té carrers coberts i restes de l’antic…

Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…

Té la seu a la Pedrera de Barcelona Fou creada per adaptar la Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa a la Llei 9/2012, de 25 de juliol, de modificació del text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya És presidida per Germán Ramón-Cortés Els objectius de la Fundació se centren en l’atenció a les persones més vulnerables, l’impuls a la recerca, la protecció del territori, el foment dels hàbits d’alimentació saludable i la salvaguarda del patrimoni cultural mitjançant exposicions i tallers Entre altres equipaments culturals i mediambientals gestiona  la Pedrera , Món Sant…

Al congost hi ha diverses coves, que foren habitades aviat per ermitans Sant Antoni de Galamús

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…

És a la sortida del congost dels Graus , que tanca la vall d’Engarra, a l’indret de l’antic monestir d’Eixalada

Fundat el 1955, nasqué com a escissió de la secció d’atletisme del Centre d’Esports Manresa Anteriorment l’atletisme manresà es concentrava en les seccions d’atletisme del Centre Excursionista Avant 1922 i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages 1926 Des de la seva fundació, ha estat l’únic club local d’atletisme El primer president fou Joan Lladó El 1958 s’inaugurà l’estadi del Congost, que substituí les installacions del Pujolet El 1965 organitzà la primera edició del Cros Ciutat de Manresa, que el 1975 esdevingué internacional També l’any 1965 creà l’equip femení El…

El terme és a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on aquesta s’encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat modernament per a la construcció del pantà d’Escales És accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs vessants del roc de Conco, 1352 m alt, a l’E, i del Talló d’Aulet, 1486 m alt, a l’W El conreu dels cereals ocupa el 18% de la superfície conreada 13% de blat, 66% d’ordi, 2% de civada, i el farratge el 46% 22% d’alfals, 26% de trepadella, 2% de trèvol i altres 50% la resta es distribueix entre els conreus llenyosos de secà 10% i hortalisses, amb bastant de…

Té 48,7 km de longitud Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra Ni l’alçària de la seva capçalera 944 m alt ni la pluviositat no li permeten gaire cabal Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix…