Resultats de la cerca

S’inicià el 1971 a Terrassa Com a amateur es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de pes wèlter el 1978, i formà part de la selecció espanyola Passà a professional com a pes mitjà Un cop retirat es dedicà a entrenar, i, des del 1993, és tècnic i vicepresident del Club de Boxa Terrassa

Començà a competir el 2003 fent parella amb Anita Heredia Semionova Fou campió de Catalunya amateur en la modalitat estàndard amb Ekaterina Ermolina 2009

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres  El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie  Los hombres de Paco  2005-10…

El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos , 1925 Soria,…

Estudià a Madrid i a Sevilla El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos descobert dos anys abans, del qual determinà la latitud En tornar fou nomenat 1620 pilot major Escriví el 1621 una obra tècnica de la navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al S de la Terra del Foc

Es formà musicalment a la catedral de Sigüenza, on ingressà com a infant cantor el 1707 En 1717-18 exercí com a mestre de capella de la catedral d’Astorga, i se sap que fou candidat a la plaça de la catedral de Salamanca, intent en el qual no reeixí El 1719 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella El 1723 es traslladà a Madrid, al monestir de La Encarnación, del qual havia obtingut la plaça de mestre de capella i on residí fins a la seva mort De la seva obra es conserven més d’un centenar de composicions llatines, com també una seixantena d’obres en romanç,…

El 1566 era organista a la catedral de Sigüenza i el 1581 primer organista i racionero de la de Sevilla L’any 1583 entrà al servei de la capella de Felip II de Castella com a músic de tecla Durant algun temps fou organista a El Escorial Fou molt apreciat pels seus contemporanis, i el seu nom se situa al costat dels d’A de Cabezón, F de Peraza, F de Salinas o F de Montanos Vicente Espinel en fa un elogi a Diversas rimas Madrid, 1591, i fray José de Sigüenza el menciona a la Historia de la Orden de San Jerónimo Madrid, 1605 Se n’han conservat dos motets a cinc veus O altitudo divitiarum i Quis…

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota…