Resultats de la cerca

De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…

Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa ,  La Humanitat ,  La Campana de Gràcia ,  Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer…

Es formà a Barcelona i a París Dotat d’una gran expressivitat, aconseguí renom com a illustrador Publicà acudits a L’Esquella de la Torratxa i illustrà obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València 1932, Les victòries de Roger de Llúria 1932, de Melcior Font, Rondalles populars 1933, de Valeri Serra i Boldú, i d’altres Durant els anys de la Segona República també pintà murals d’escoles Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, s'exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 i estigué internat als camps de concentració d'Argelers, de les Haràs Perpinyà, del…

Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia…

Començà la seva trajectòria professional a L’Esquella de la Torratxa , on signava Subi , i formà part del Sindicat de Dibuixants Professionals SDP de la Segona República, que tenia també entre els seus afiliats  Antoni Clavé , Carles Fontserè , Josep Bartolí , Martí Bas , Helios Gómez i Alfons Vila , Shum Als tallers del SDP realitzà cartells de propaganda republicana Mobilitzat al front d’Aragó amb la 27 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, hi realitzà croquis i dibuixos Acabada la guerra, en 1939-40 fou internat al camp de concentració del Barcarès, i posteriorment tornà a l’Estat…

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a…

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons  Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem   Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, el 1934—, …

Estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1917-24, i completà la seva formació a París la dècada de 1920 Atret pel nord d’Àfrica, el 1927 fundà, a Alger, l’acadèmia Arts, juntament amb el pintor Alfred Figueras S’installà de nou a París el 1928, per a diversificar la seva activitat i dedicar-se a crear decorats per al cinema als estudis de Joinville-le-Pont El 1932 retornà a Barcelona, on obrí una agència publicitària Des del 1936 collaborà amb el Sindicat de Dibuixants Professionals-UGT en les campanyes de propaganda gràfica del PSUC Entre el 1936 i el 1938 publicà els seus…