Resultats de la cerca

L’any 1950 l’empresa familiar inicià la seva expansió vers l’activitat dels grans magatzems i el 1955 es transformà en societat anònima El 1963 adquirí els magatzems barcelonins Jorba, però la crisi dels anys setanta l’afectà profundament fins el punt d’ocasionar la pèrdua del control familiar, que passà al Banc Urquijo El 1981 fou venuda al grup RUMASA , el qual inicià un procés de reconversió que continuà amb la compra dels magatzems Marcol de València i Sears Roebuck de España Amb l’expropiació de Rumasa el 1983, la societat quedà a les mans del Patrimonio del Estado, el qual…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y…

Fou professor de la Universitat de Barcelona i un dels membres més destacats del seu Laboratori d’Antropologia Publicà nombrosos treballs monogràfics, com Parietal neandertalià de la Cova Negra Xàtiva 1953, Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca 1953 i Restos humanos prehistóricos de la cueva de El Toll, Moià 1966, estudis de conjunt d’una època, entre els quals es destaquen Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana 1957 i Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período…

Membre del partit liberal —secundà Santiago Alba—, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916 Assistí a l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l’any següent fou nomenat director general de duanes El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes inmuebles , on fonamentà la imposició sobre la plusvàlua dels terrenys en els increments de valor del sòl a diverses grans ciutats Publicà també La liquidación de los presupuestos…

Estudià ciències naturals a Barcelona 1940-43 i es doctorà a Madrid 1945 El 1954 guanyà la càtedra de cristallografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla el 1955 passà a la de Barcelona i l’any següent a la de Madrid Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou conseller Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l’escola encapçalada per Francesc Pardillo i s’especialitzà en l’estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X Membre de l’Academia de Ciencias de Córdoba Argentina, és autor de Cristaloquímica 1951, Cristalofísica, Propiedades…

Fill d’Enric Planas i Pujol, emigrat a Xile, es traslladà també a Santiago de Xile 1945 Es llicencià en enginyeria civil mecànica a la Universidad Técnica del Estado Treballà a la FAO representant la part xilena i fou l’enginyer de coordinació de l’àrea forestal dels EUA, Canadà i Austràlia Fou assessor tècnic de la indústria de la fusta de tot el país Féu un seminari a la Universidad Técnica de Concepción i hi installà una serradora pilot Durant el mateix període, treballà per a diverses empreses en el càlcul i construcció d’estructures de fusta laminada, segons les tècniques sueques…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956,…

Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de…