Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…

Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…

El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a…

Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades S i Vallclara E, i a les Garrigues, els de Vinaixa NE, l’Albi N…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…

Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Formà part del Futbol Club Barcelona i guanyà un Campionat de Catalunya de cros en categoria individual i per equips 1931 A la seva localitat natal li dedicaren unes installacions esportives i un memorial d’atletisme

Entre el 1996 i el 2004 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals en l’especialitat lliure, en figures obligatòries i en combinada També participà en campionats internacionals, dels quals destaca el primer lloc en lliure del Trofeu Internacional d’Itàlia 1999 Fou entrenadora del Club Hoquei Juneda i el Club Patins Bordeta Fou condecorada per la Diputació de Barcelona 1997, 1998, 1999 i per la Diputació de Lleida 2013