Resultats de la cerca
Es mostren 337 resultats
Enric Giménez i Lloberas

Enric Gimenez i Lloberas
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc
Sturm und Drang
Moviment literari alemany de la fi dels anys seixanta fins a la meitat dels anys vuitanta del s. XVIII, anomenat també Geniezeit (‘Temps del geni’) per la seva glorificació del ‘‘geni original’’, el qual fou considerat com la força inspiradora de la creativitat artística.
El nom del moviment deriva de l’obra dramàtica de FMKlinger, representada per primera vegada el 1776 Oposat a la Illustració, a les seves lleis poètiques racionalistes, fou iniciat per JJRousseau i rebé els seus fonaments teòrics amb els escrits de JGHammann i de JGHerder L’irracionalisme i el subjectivisme d’aquest moviment culminaren en la glorificació del grosser Kerl ‘el gran personatge’, el qual solament obeeix les lleis que li permeten una realització incondicional de la seva natura per exemple, en Götz von Berlichingen , de Goethe, Kabale und Liebe , de Schiller, etc
Lamoral d’Egmont

Gravat d'època de Lamoral d’Egmont
Història
Comte d’Egmont i del Sacre Imperi, gran d’Espanya i baró de Fiennes.
Carles V li donà el títol de príncep imperial de Gavre 1540 Felip II el nomenà comandant general de Flandes i d’Artois i conseller d’estat 1559 S'oposà a la política del cardenal Granvela i portà a terme el Compromís dels Nobles 1566 Després de l’arribada del duc d’Alba als Països Baixos fou arrestat i decapitat En la tragèdia Egmont , de Goethe 1788, és l’heroi de la llibertat holandesa, obra per a la qual Beethoven compongué 1809 la música escènica que conté l' Obertura del mateix nom
Maria-Lourdes Soler i Marcet
Literatura
Poetessa i assagista.
Estudià Filosofia i Lletres i s’especialitzà en Filologia Moderna S’ha dedicat, sobretot, a l’estudi de les relacions entre la cultura alemanya i la catalana, sobre les quals ha publicat els assaigs Si Goethe fos català i altres assaigs 1996, Alemanya-lieder , Contes catalans moderns = Moderne katalanische Erzählungen eine original sprachige Textauswahl 1939-87 1992 Ha collaborat en revistes especialitzades com Reduccions i Revista de Catalunya , i en colloquis sobre literatura i llengua També ha escrit poesia Minorisa aeterna 1990, Les Bases Pinacoteca poètica d’estampes d’una…
Joan Perpiñà i Pujol
Literatura catalana
Escriptor.
Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1869 Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1915-18 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què dissertà sobre El comerç i la cultura 1930 També publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales 1925 Traduí de les llengües originals a la catalana obres de Schiller Guillem Tell , 1907, i la primera part de Wallenstein , 1911, Shakespeare La tragèdia de Coriolanus , 1917, i La tragèdia d’Otello , 1929 i Goethe Ieri i Beteli , 1932
,
Ludwig Achim von Arnim
Música
Escriptor alemany.
Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren…
David d’Angers
Escultura
Pseudònim de Pierre-Jean David, escultor francès.
Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent
Kálmán Kalocsay
Gramàtica
Literatura
Metge, poeta i gramàtic hongarès en esperanto.
Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les…
Philipp Otto Runge
Repòs durant la fugida a Egipte (1805-06), per Philipp Otto Runge
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor romàntic alemany.
Radicat a Hamburg, a divuit anys es relacionà amb poetes com Klopstock i aprengué dibuix Fou deixeble d’Abildgaard a l’Acadèmia de Copenhaguen i estudià a la de Dresden 1801-03 En contacte epistolar amb Goethe, fou admirat per aquest La seva concepció total de l’art, basada en una interpretació mística de la natura, quedà truncada per la seva mort prematura Deixà retrats, illustracions i paisatges La seva obra més difosa, Repòs durant la fugida a Egipte 1805-06 Kunsthalle, Hamburg, sintetitza la seva concepció Deixà també escrits teòrics, poemes i contes escrits en baix alemany
Ifigènia
Mitologia
Heroïna grega.
Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina