Resultats de la cerca

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la…

Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333 Escriví un Opusculum, en llatí, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV, a judicar pel Compendium de Bernat Mallol, que en bona part el transcriví fidelment No semblen de Canals, tanmateix, les notícies afegides a l' Opusculum , escrites probablement entre el 1347 i el 1359 La informació utilitzada és gairebé sempre independent de les cròniques més conegudes d’aquí ve el seu interès malgrat algun error L’autor podria ésser identificat amb un…

Situació Fortificació del final del segle XIII situada en un alterós puig que domina la costa ECSA - Jamin La torre de Madaloc és edificada al cim d’un puig 656 m d’altitud, al límit sud-oest del territori de Portvendres, en un magnífic mirador damunt la costa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 33,6” N - Long 3° 4’ 32,4” E Hom hi arriba, partint de Portvendres, per la carretera D-86 i, a partir del coll de Molló, per la carretera anomenada “Circuit des Crêtes” PP Història El topònim del lloc figura esmentat el 981 com a pogium Madalanco puig de Madaloc, per bé que la primera menció trobada d’…

Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…

Situació La primitiva església parroquial de Sant Sulpici ocupa la part baixa de la torre mestra del castell, al punt més alt del poble L’església és adossada a la fàbrica de l’església parroquial actual Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E L’itinerari que hi porta és el mateix descrit en la monografia anterior PP Història El lloc de Bulaternera és esmentat des del segle XI Tanmateix, la seva església parroquial dedicada a sant Sulpici no apareix documentada fins l’any 1145, en què Riambau, cabiscol d’Elna, llegà al capítol de Santa Eulàlia el seu alou situat a la…

L’any 1204 es parla del castell nou de Cornellà, la qual cosa, tenint en compte que a la vila no hi ha cap altre castell, caldria interpretar segurament en el sentit d’una reedificació recent Tanmateix, l’obra major de reconstrucció es realitzà al segle XIV Aleshores el castell va ser reedificat quasi des dels fonaments, segons l’estructura gòtica conservada, que és quadrangular entorn d’un pati central, amb torres quadrades als angles El 1308 hi ha documentada la capella de Sant Antoni a la “ Turris sive domus de Cornella ”, de Berenguer de Mallol, que la va traspassar a les…

Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de creació independent…

Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d…

Vida Inicià estudis de cinema a la Universitat de París VIII 1971-73 i d’aquí passà a la Deutsche Film und Fernsehen Akademie DFFB de Berlín 1974-78, on encara romangué un curs més com a instructor de truca D’aquesta llarga estada a Alemanya daten els seus primers films, alguns dels quals els realitzà amb el seu company d’estudis Lluís Garay, com el migmetratge documental Alborada 1974-75, que abraça des de la Segona República fins al final del franquisme, des del punt de vista del món obrer i l’emigració A continuació, realitzà dos migmetratges documentals Del Yugo y del Canto 1976-77, a…