Situació
La primitiva església parroquial de Sant Sulpici ocupa la part baixa de la torre mestra del castell, al punt més alt del poble. L’església és adossada a la fàbrica de l’església parroquial actual.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 38’ 58,8” N - Long. 2° 35’ 13,8” E.
L’itinerari que hi porta és el mateix descrit en la monografia anterior. (PP)
Història
El lloc de Bulaternera és esmentat des del segle XI. Tanmateix, la seva església parroquial dedicada a sant Sulpici no apareix documentada fins l’any 1145, en què Riambau, cabiscol d’Elna, llegà al capítol de Santa Eulàlia el seu alou situat a la parròquia de Sant Sulpici de Bula.
Al segle XVI tenia com a segon titular sant Antoni. L’edifici medieval tingué funcions parroquials fins al segle XVII, en què es construí una nova església parroquial sota la mateixa advocació. (CPO)
Església
Perspectiva isomètrica de l’església, on es comprova la seva complexa estructura, fruit de la integració a la torre quadrada de l’antic castell.
R. Mallol, segons L. Bayrou
Planta de l’església sense capçalera diferenciada, adossada a l’església parroquial actual bastidaal segle XVII.
R. Mallol, segons L. Bayrou
Es tracta d’una església de nau única coberta amb una volta de canó llis apuntat sense absis diferenciat. La nau és il·luminada a l’est per una finestra d’arc de migpunt, feta de marbre. Al damunt de la volta, un pis superior presenta un sostre sostingut per quatre arcs de diafragma apuntats, sota un empostissat.
Una tribuna de fusta (segles XIV o XV) subsisteix a la part occidental de la nau. Aquesta encara es veu ocupada en la seva part oriental per unes habitacions, actualment buides, que caldria que el municipi, propietari de l’edifici, fes desaparèixer per tal de poder rehabilitar l’espai magnífic de la nau romànica.
Probablement al segle XIV es construí un porxo al costat de migdia de la nau, amb un portal de marbre de dos dovellatges, la de l’interior de mig punt i la de l’exterior apuntada, amb arquivolta motllurada de cavet i un rellotge de sol circular a la clau.
El porxo comunica amb la nau a través de dues grans arcades, fetes de marbre, que recolzen sobre un enorme pilar. (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 328-329
- Cazes, 1990, pàg. 64.