Resultats de la cerca

Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres

Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació En fou gerent J Sales i s’imprimí als tallers de Le Républicain

Jugà amb la Unió Esportiva Santboiana en la dècada de 1990 Arribà a disputar 10 partits amb la selecció espanyola i també jugà amb la selecció catalana, de la qual fou capitana

Es formà i jugà al Club Natació Barceloneta fins el 1980, quan passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1982-86 fou 146 vegades internacional amb la selecció estatal i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1986 i dos d’Europa 1983, 1985, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze, una Copa del Món 1985, on repetí medalla, i els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata El 1987 esdevingué entrenador i s’integrà a l’equip tècnic de la federació espanyola com a membre de la comissió de…

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà dos Campionats d’Espanya 1920, 1921 i sis Campionats de Catalunya 1921-26 Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i París 1924 i en els dos casos arribà a quarts de final Un cop retirat s’incorporà a la junta directiva del club 1925-27

Estudià a l’Escola de Belles Arts 1945-51, activitat que compaginà amb la feina a l’Editorial Seix i Barral i, més tard, a l’empresa Climax El 1952 es traslladà amb la seva família al Brasil i s’establí a São Paulo En aquest país dirigí un departament de comerç i treballà en importants empreses, com JW Thompson, PA Nascimento i McCann Erickson S'inicià en publicitat a l’empresa Publicane Fundà l’empresa METRO-3 i el 1968 creà una de les primeres agències de publicitat del Brasil, DPZ, sigles corresponents a les inicials dels tres socis fundadors Roberto Dualibi, Francesc Petit i…

Sorgida a partir de les trobades d’esportistes i entrenadors al bar Petit Munich, del carrer de Joaquim Costa 56, que era la seu de diferents institucions esportives durant la primera meitat del segle XX Centrada en el foment de l’atletisme i la boxa, entre altres esports, la seva màxima activitat tingué lloc durant la dècada de 1930

El rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri és eminentment arborícola es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs La seva citació als Països Catalans és força recent 1983, però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat Jordi Corbera És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscilla entre 73,5 i 81,5 mm La llargada del peu és menor que la…

El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…