El ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs. S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia.
Jordi Serra.
És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita. Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix. El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran (R. ferrum-equinum). Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de recobriment que el patagi ofereix al cos quan l’animal és en repòs, tret que és més marcat en el ratpenat de ferradura gran. Quan es doblega l’orella cap endavant, aquesta depassa de 3 a 5 mm l’extrem del musell. La primera falange del quart dit de la mà és notablement més llarga que la meitat de la segona i el peu és una mica més curt que la meitat de la tíbia. Per a la fórmula dentària vegeu el que hem indicat sobre el ratpenat de ferradura gran. Quant a les dimensions s’ha observat que presenta una variació clinal de SW a NE, que augmenta a mesura que ens desplacem cap al NE d’Europa.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 34 a 42 mm, cua de 22 a 32 mm, peu de 7,5 a 10,5 mm, cap i cos de 35 a 45 mm, envergadura aproximada de 250 mm, longitud condilobasal de 13,4 a 15,2 mm, amplada del crani de 7,4 a 7,6 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5 a 5,9 mm, i pes aproximat de 3,5 a 10 g.
És una espècie que, generalment, hiverna en solitari o que constitueix grups petits, que poden ser mixtos. La gran protecció que li ofereix el patagi fa que es trobi en llocs menys arrecerats que els altres ratpenats de ferradura; per exemple, se sol situar més a prop de l’entrada de la cavitat. Surt tard del seu refugi diürn i és actiu durant tota la nit. Efectua un vol batut baix o a mitjana alçada.
Àrea de distribució del ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
L’acoblament té lloc a la tardor i es reprodueix per fecundació diferida. La maduresa sexual de les femelles es produeix als dos anys i mig d’edat, encara que, de vegades, té lloc a l’any i mig. El part s’esdevé a finals de primavera i sempre és d’una sola cria. Pel que fa a les dimensions, existeix un clar dimorfisme sexual: els mascles són més petits que les femelles. Una dada important sobre la longevitat d’aquesta espècie s’obtingué en recapturar-se, l’any 1981, un individu que havia estat anellat molt temps enrere, concretament, 21 anys, tres mesos i setze dies abans. Aquesta citació constitueix tot un rècord de longevitat per a l’espècie.
Se’l pot incloure, amb el ratpenat de ferradura gran (R. ferrum-equinum), dins del grup d’espècies mediterrànies del N. És ben representat al Principat i a la Catalunya Nord. A les Illes, s’ha trobat a Mallorca, Menorca i Eivissa, i s’ha cregut veure’l a Formentera. Cal fer esment d’una agrupació de cria trobada, l’any 1965, a l’illa d’Eivissa: una colònia formada per unes 25 femelles i unes 25 cries. Del País Valencià, se’n tenen poques citacions. La seva distribució ocupa la part central i meridional d’Europa; habita també les illes Britàniques i és l’únic rinolòfid que pobla Irlanda. També se’l pot trobar al N d’Àfrica.