Marisa Bendala.
Als Països Catalans és un ocell rar, lligat a les onades de fred, que apareix fugaçment entre mitjan desembre í el febrer, inclusivament. Hom en coneix 11 citacions, de 10 hiverns, de les quals 6 són entre el 1855 i el 1929 i la resta entre el 1954 i el 1985. S’ha controlat solament a la Catalunya Nord, el Principat i Mallorca (hi ha també publicada una cita dubtosa a Menorca): l’estany de Salses, Portvendres, la gola de la Muga, el delta del Llobregat, el delta de l’Ebre, Lleida, Ivars d’Urgell i s’albufera d’Alcúdia.
A l’igual que molts d’altres cabussadors, per als quals aquest sector de la Mediterrània es troba fora de l’àrea habitual d’hivernada, la proporció de femelles i joves que hi arriben és més elevada que la dels mascles adults (sobre 14 exemplars sexats, solament 4 eren mascles), alhora que els estols són reduïts: llevat d’una màxima excepcional de 30 exemplars el febrer de 1954 a la Muga i d’una altra de 7 el gener de 1985 al delta del Llobregat, les cites han estat sempre d’individus solitaris o de parelles.