Resultats de la cerca

Debutà molt jove -abans del 1820- i esdevingué un intèrpret molt valorat d’òperes de WA Mozart i G Rossini Després d’una temporada a Amsterdam 1823-25 i diverses gires per Europa 1831-51, s’establí a Viena Amb una clara preferència pel gènere còmic, escriví llibrets de contingut satíric, musicats generalment per Adolf Müller, molt influïts per la música popular austríaca i per l’opereta parisenca Lumpacivagabundus , 1883 Der Talisman , 1842 Der Zerrissene , ’L’anorreat', 1844 etc Feu també paròdies d’obres de compositors contemporanis, com R Wagner o G Meyerbeer

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo…

Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates

Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques

Assistí a les classes de C Maurane i de L Musy al Conservatori de París El 1967 debutà en un concert i tres anys més tard obtingué un premi de cant a Ràdio França, amb la qual inicià una intensa collaboració A més de França, ha actuat amb èxit a Londres English National Opera i Covent Garden i Amsterdam Concertgebouw, amb un repertori eclèctic, que va des de JPh Rameau fins a I Stravinsky, a més de G Rossini, G Verdi o M Ravel Ha destacat en diversos festivals, com el d’Aurenja o el d’Ais de Provença

Començà la seva carrera el 1791 a Ravenna interpretant el Fanatico in berlina , de D Cimarosa, i a partir d’aquest moment actuà als principals teatres italians Intervingué en les obres de més èxit del teatre còmic de la seva època, desenvolupant un destacat paper com a baix buffo napoletano , sobretot en les òperes d’autors com D Cimarosa, G Paisiello i V Fioravanti Més tard es distingí en la interpretació de les òperes de G Rossini, que s’adaptaven millor a les seves qualitats vocals Fou el primer Don Bartolo d' El barber de Sevilla 1816

Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…

No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822

És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de…

Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823