Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Premis Sant Jordi de Cinematografia
Cinematografia
Guardons instituïts per Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i atorgats per la crítica.
Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada Calle Mayor 1956, Juan Antonio Bardem A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat Els Sant Jordi nasqueren…
prat d’Aguiló
Plana de pasturatge, suspesa a 1 990 m alt. al vessant septentrional de Cadí, sota el pic de Comabona i prop del pas de Gosolans, damunt la vall de Ridolaina (municipi de Martinet, Baixa Cerdanya).
Hi passa el camí de Gòsol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló més conegut com a pas de Gosolans El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras
Sant Pere de Mogrony

Vista de l’església de Sant Pere de Mogrony
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony, a 1.408 m alt., en un indret encinglerat.
L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri S’hi accedeix a peu des de la Mare de Déu de Mogrony L’església de SantPere fou restaurada pels bisbes Morgades 1880 i Torras i Bages 1915 hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català L’església de SantPere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony…
La Verdad
Setmanari
Setmanari fundat a Barcelona el 6 de desembre de 1930.
Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monárquica Nacional Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República
Banc de Granollers (1919-1934)
Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona…
Obra Atlètica Recreativa Vic
Futbol
Club de futbol de Vic conegut popularment com OAR Vic.
Fou fundat el 1957 per mossèn Jaume Mugosa amb la finalitat de formar els joves a través del futbol Disposa de dos equips amateurs i d’un ampli planter de futbol de base, inclosos els equips de futbol femení El seu terreny de joc és l’estadi Torras i Bages
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia catalana
Filologia
Lingüística i sociolingüística
Filòsof, filòleg, medievalista i traductor.
Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…
, ,
Comissariat de la Casa Obrera
Economia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 13 de juny de 1932 i fusionada, el 19 de març de 1934, amb l’Institut Contra l’Atur Forçós per tal d’estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera.
Va elaborar un pla urbanístic de Catalunya començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc Era integrat per una àmplia representació ciutadana
el Cortès
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
La colònia del Cortès 63 h el 2001 va ser construïda l’any 1883, promoguda per Francesc Cortès i Morató Al principi fou arrendada a Antoni Torras Entre el 1922 i el 1930, la fàbrica treballà sota la raó social de Vídua i Fills d’Ignasi Borràs El 1933 les naus foren arrendades a l’empresa Filatures Ibèriques HISA
La Tradició Catalana
Publicacions periòdiques
Revista ideològica, de la qual aparegueren vint-i-un números entre el 1893 i el 1894.
Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina