Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916. El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona.
Anunci del Banc de Granollers (Compañía Transatlántica, Libro de información, 1920).
El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes. Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident. Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona (vegeu aquesta mateixa obra, volum II, pàg. 207-217). El banc es constituí amb un capital de 2 milions de pessetes, però només se’n desemborsaren 850 000 pessetes. Es proposava facilitar el comerç a la comarca i concedir crèdit als agricultors.El Banc de Granollers obrí tres sucursals: a Caldes de Montbui, Sant Celoni i Vic, i creà una filial: Granollers Agrícola i Comercial SA, dedicada a la compravenda de farratge. El 1934 cedí el seu negoci al Banc Hispano-Colonial, que obrí oficina a les mateixes places.
Els fons propis es mantingueren sempre al voltant del milió de pessetes, mentre els dipòsits oscil·laren entre una xifra mínima de 835 000 pessetes —el 1925— i una de màxima d’1 870 000 —el 1929—. La pràctica totalitat dels dipòsits estava invertida en crèdits.