Resultats de la cerca

Fou la primera competició d’aquest esport que es jugà a Catalunya Hi prengueren part els quatre primers clubs inscrits a la federació catalana la Unió Esportiva Santboiana, el Club Natació Atlètic, el Club Natació Barcelona i el Catalunya Sporting Club Fou l’embrió d’una futura lliga catalana Es jugà pel sistema de tots contra tots i la UE Santboiana en fou el vencedor Els partits es disputaren al terreny central de l’hipòdrom de Can Tunis, situat a l’actual Zona Franca

Científic i astrònom, estudià camps com l’automoció i l’aviació, entre d’altres El 1908 fundà, juntament amb Joan Sardà Ballester, l’Associació de Locomoció Aèria, primer club d’aviació de Catalunya Promogué el primer vol amb motor de l’Estat, efectuat per Lucien Mamet l’11 de febrer de 1910 a l’antic hipòdrom de Can Tunis A més, fou cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, i disposà d’un dels primers cotxes amb motor d’explosió que circulà per Barcelona

Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo

S’inicià en el Club Natació Barcelona l’any 1957 i durant tretze temporades formà part de la davantera de l’equip del CNB, habitualment com a tercera línia Es proclamà campió d’Espanya 1963 Fou un dels integrants de la selecció d’Andorra en el debut internacional d’aquest país, davant Tunis Així mateix, també jugà amb la selecció espanyola sub-23 i nombroses vegades amb la catalana Com a veterà, ha realitzat gires per Sud-àfrica, Nova Zelanda i Austràlia Presidí la Federació Catalana de Rugby 1988-92

Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes

Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme

El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme

Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis

Professor a les universitats de Tunis 1937-39, 1940-43, Alger 1954-68, Amiens 1968-70 i, a partir del 1970, París-Nanterre En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França 1943-44 i després com a professor de francès es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib 1966, versió catalana el 1969 Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya Émail catalan i Estampes et mirages Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Com a ciclista, obtingué el títol oficiós de campiona del món de velocitat a Oostende Flandes el 1897 i el 1898 El novembre del 1910 esdevingué la primera aviadora belga, i la quarta a tot el món, que obtingué la llicència de pilot d’avionetes El 12 de febrer de 1911 protagonitzà el primer vol femení a Catalunya, i a l’Estat espanyol, a l’aeròdrom de Can Tunis, a Barcelona El 1912 fou la primera dona que pilotà un hidroavió Fou guardonada amb la Legió d’Honor 1913, la distinció francesa més elevada