Resultats de la cerca

Comprèn els districtes de VilaReal i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o…

Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada…

Com a empresari destaca la seva tasca com a president i propietari de l’empresa ceràmica Pamesa, a més de participar en altres companyies com Mercadona, propietat del seu germà Joan, i l’eòlica Renomar Com a dirigent esportiu adquirí el Vila-real CF el 1997 Amb el seu mandat l’equip es consolidà a primera divisió i disputà diverses temporades competicions europees com la UEFA i la Lliga de Campions També ha estat propietari i president del Pamesa València de bàsquet, que deixà en mans de Joan Roig, i accionista del València CF També és soci de Valmor Sport, l’empresa…

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa d’Estalvis i…

Format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al Barça B 1994-97 com a defensa i debutà amb el primer equip a la Lliga el 26 de maig de 1996 Passà pel Logronyès 1997-98, el Toledo 1998-99, i el Vila-real 1999-2001, on disputà 50 partits a primera divisió Fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 2002-03, fou traspassat al Rayo Vallecano 2003-04, el Centre d’Esports l’Hospitalet 2004-06 i el Centre d’Esports Sabadell 2006-08 La temporada 2008-09 marxà a l’Auckland City de Nova Zelanda, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa de Campions d’Oceania Al seu…

La iniciativa s’encetà el 1996 amb la collaboració de les ciutats d’Alcoi, Benicàssim, Dénia, el Vendrell, Gandia, Granollers, Manacor, Palma, Reus, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-real, i amb la participació de les companyies La Dependent, Iguana Teatre i Ferran Madico El 1997 hi participaren els grups Moma Teatre, Zotal Teatre i Teatre De Què La consolidació d’aquesta iniciativa es refermà amb l’ampliació del circuit teatral que ja formen més de vint ciutats de les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i, des del 1999, Andorra Les companyies…

Ingressà al FC Barcelona 1986-90 procedent del València 1981-86, equip al qual tornà 1990-95 Posteriorment jugà en el Vila-real 1995-99 i en el Còrdova 1999-2001, on es retirà Centrecampista, disputà 247 partits amb el Barça i marcà 66 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1989 i dues Copes del Rei 1988, 1990 Fou vint-i-nou cops internacional i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1984, on fou subcampió Entrenà equips del futbol de base i de tercera divisió del València, el Córdoba Club de Fútbol 2005, l’Orihuela Club de Fútbol 2006-07, la Unión Deportiva Alzira 2008-09 i la Unió…

Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de…

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833…