Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…

Situació i presentació El terme de Vinebre, d’una extensió de 26,44 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i s’estén per una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, al qual només arriba a tocar a l’extrem de migdia Vinebre limita pel SW i per ponent amb Ascó, per tramuntana amb Flix i la Palma d’Ebre, a llevant amb la Torre de l’Espanyol i al SE amb Garcia Al NE confronta amb Cabassers, de la comarca del Priorat El sector de ponent de la població comprès entre la vila i l’Ebre, s’anomena les Illes o la plana de Vinebre, però correspon en gran part al…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…

La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral…

Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un moviment,…

Situació i presentació Abans del 1988 pertanyia a la comarca de la Noguera Per damunt de la partida de la Serra termeneja a llevant amb Linyola i el Poal, pel camí de Vallfogona de Balaguer a Mollerussa, i a migdia confronta amb els de Bell-lloc d’Urgell i el Palau d’Anglesola A ponent limita amb Térmens Noguera, en part pel Riu Corb i en part per la Séquia Tercera, per sobre del puig de Barretpicat 236 m, i amb Vilanova de la Barca Segrià Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Séquia Tercera del canal d’Urgell El terme comprèn, a més de la vila de Bellvís, el…

Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada per la ciutat de Lleida, i exerceix un gran poder d’…

L’any hidrològic 2013-2014 L’any hidrològic va ser, en general, més sec que altres anys Contràriament a la percepció que es pot tenir, pel fet que va ploure força durant l’estiu, les dades mostren que tant els cabals mitjans com els volums d’aigua aportats pels rius catalans van ser inferiors i en alguns casos força inferiors a les mitjanes històriques En canvi, la distribució per mesos dels cabals dels rius va mostrar que era atípica, i és el que va caracteritzar aquest any hidrològic Els cabals màxims anuals acostumen a produir-se durant els mesos de tardor o primavera, fruit d…

D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants…