Resultats de la cerca

Monjo de la congregació mequitarista, escriví poesia didàctica i religiosa i intentà de crear una epopeia nacional Hayk, 1858, però destacà sobretot com a traductor d’Homer, Virgili, Voltaire, Alfieri, etc És autor també d’una gramàtica armènia

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad…

Irla forma un govern de la Generalitat a l’exili, integrat entre d’altres per Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Comorera i Josep Carner, al qual s’incorporarà Manuel Serra i Moret el 1947

Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes

Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres

Deixeble de LValla, presidí una associació d’amics que es lliuraren apassionadament a l’estudi de l’antiguitat Al llarg de la seva vida acumulà una erudició immensa, i, entre altres obres, publicà un comentari a Virgili, d’un interès molt notable

Situació i presentació Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot dita també el Senyoriu de Tamarit i la Coma dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera També inclou el lloc…

Escriví poesia èpica Las Navas de Tolosa , 1594, i la Restauración de España , 1607, la seva obra més reeixida i religiosa Valle de lágrimas y diversas rimas , 1606, i El patrón de España , 1612 i la tragèdia Pompeya Traduí Virgili i la Ilíada , que no publicà

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili