Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Qatar 2013
Estat
Al final de juny, l’emir Hammad ibn Khalifa Al Thani va abdicar en benefici del seu fill, el príncep hereu Tamim ibn Hammad al-Khalifa Tamim, nascut l’any 1980, es va formar a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, i va ser cap adjunt de les forces armades, directiu de l’Autoritat d’Inversions de Qatar, organisme que supervisa les inversions de l’emirat a l’estranger, i vicepresident de l’Alt Consell per als Afers Econòmics i les Inversions El nou emir va formar un Govern de 20 membres dirigit per un nou primer ministre, Abd Allà ibn Nàssir ibn Khalifa Al Thani, per a…
síndic | síndica
Història
A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.
El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren nomenats dos…
Carles X de França
Història
Rei de França (1824-30), germà de Lluís XVI i de Lluís XVIII.
Fins a la seva proclamació tenia el títol de comte d’Artois En començar la Revolució emigrà, i fou un dels dirigents del reialisme a Anglaterra des del 1795 El 1814 tornà a França, on encapçalà el partit ultra A la mort de Lluís XVIII pujà al tron 1824 i dugué a terme una política d’implantació de l’absolutisme monàrquic Després d’un breu període d’una certa liberalització ministeri Martignac, tornà novament als procediments absolutistes ministeri Polignac, període en el qual foren dictades les ordenances de Saint-Cloud juliol del 1830, que dissolien la cambra, modificaven la llei electoral i…
Maria I d’Escòcia
Història
Reina d’Escòcia (1542-68).
Filla pòstuma de Jaume V i de Maria de Guisa Educada a França com a promesa del delfí Francesc Francesc II, s’hi casà el 1558 Després de la mort del seu marit, tornà a Escòcia 1561, quan hi triomfava la revolta nobiliària i presbiteriana Sostingué els catòlics i proclamà els seus drets a la corona anglesa El 1565 es casà amb el seu cosí Enric Stuart , lord Darnley, cap del partit catòlic, el qual l’any següent participà en la conjura contra la reina i el seu secretari Rizzio El matrimoni tingué un fill, el futur Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra Darnley fou assassinat el 1567, i la reina i…
Joan VI Cantacuzè
Història
Emperador bizantí (1347-55).
Conseller íntim d’Andrònic III, en esdevenir emperador el fill d’aquest, Joan V Paleòleg 1341, fou nomenat regent Per diferències amb la tutora de Joan V, Anna de Savoia, fou destituït Aleshores es proclamà emperador, cosa que encetà una guerra civil, en la qual fou ajudat, entre d’altres, per mercenaris catalans Reconciliat amb la regent Anna 1347, aquesta el reconegué com a emperador principal per a un període de deu anys Es féu impopular per la seva política fiscal opressiva i pels fracassos militars en la lluita contra els genovesos Afavorí l' hesicasme Aliat amb els turcs osmanlins,…
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra Segons les…
Ricard II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1377-99).
Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a Anglaterra…
Fujiwara
Llinatge noble japonès que dominà la vida política durant uns quants segles.
N’és l’estirp Nakatomi-no Kamatari Fujiwara , a qui l’emperador Tenchi atorgà aquest cognom el 669 Els seus nets formaren les distintes línies del llinatge, una de les quals, la coneguda com a Casal del Nord , fou la més influent i reuní, amb caràcter hereditari, els càrrecs més importants de la cort imperial, com el de primer ministre El cim de la seva influència fou assolit amb Michinaga Fujiwara mort després del 1027 Les filles del casal eren casades sistemàticament amb els emperadors, i aquests eren forçats a abdicar en fills molt joves, de manera que la regència fos exercida…
Nicolau II de Rússia
Nicolau II de Rússia en un gravat de Rundalcev, segons una pintura de Serov
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1894-1917), successor d’Alexandre III.
Fou un home de caràcter feble i indecís, molt influït per la seva muller, Alexandra F'odorovna Presidí els darrers anys del tsarisme Procurà de mantenir l’autocràcia Els grans esdeveniments del seu regnat —sota el qual prosseguí la industrialització del país— foren la guerra russojaponesa, el diumenge roig de Peterburg 22 de gener de 1905, els intents de liberalització del règim, l’entrada de Rússia a la guerra, el 1914, i els desastres militars, que provocaren l’enderrocament del tsarisme Revolució Russa Durant la darrera part del regnat de Nicolau tingué una gran influència a la cort…
Enric IV d’Anglaterra

Retrat d’Enric IV d’Anglaterra, d’autor desconegut
© London National Portrait Gallery
Història
Rei d’Anglaterra (1399-1413).
Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina