Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
dermòpters
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn el gènere Cynocephalus i les espècies del qual són de dimensions petites, puix que només atenyen 40 cm de longitud total.
Presenten una membrana el patagi que s’estén des dels costats del coll, abraça les extremitats i arriba fins a la cua Habiten en selves espesses i són arborícoles De dia romanen penjats de les branques com els ratpenats, i de nit surten a nodrir-se de fruites i brots joves Salten d’arbre en arbre valent-se del patagi, ja que quan es llancen al buit obren llurs extremitats de manera que el patagi actua com a paracaigudes La dentició és com la dels insectívors El gènere Cynocephalus comprèn dues espècies C volans , que habita a les illes Filipines, i C variegatus , que habita al…
Bob de Nijs
Literatura catalana
Traductor i catalanista flamenc.
Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de…
Miquel VII Ducas
Història
Emperador d’Orient (1071-78).
Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron 1071 i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas El seu regnat fou un seguit de desastres insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies mercenàries, dels…
Joseph Aloys Schmittbaur
Música
Compositor, director i constructor d’instruments alemany.
Serví a la cort de Rastatt com a konzertmeister a partir del 1762 i com a mestre de capella des del 1765 El 1772 s’installà a Karlsruhe -ciutat que només abandonà durant un sojorn a Colònia- per exercir-hi funcions de konzertmeister El seu catàleg compositiu abraça tots els gèneres, tant vocals com instrumentals En l’apartat de música religiosa en destaquen diverses misses, una passió, un rèquiem i un bon nombre de cantates Pel que fa a la música orquestral, és autor d’obres concertants i simfonies en l’estil de l’Escola de Mannheim Compongué l’òpera L’isola disabilitata 1762 i…
Emile Leipp
Música
Musicòleg i físic acústic francès.
Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…
corneta muda
Música
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats…
Gregori Palamàs
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el sínode de…
Aleksandr Porfirjevič Borodin
Música
Compositor rus.
Fill natural del príncep Guedeonov Formà part del Grup dels Cinc, fundat per Milij Aleksejevič Balakirev La seva producció és escassa, però és considerada entre les obres mestres de la música russa La Primera simfonia 1867 mostra la influència de Schumann La seva obra principal és l’òpera El príncep Igor 1869-87, en la qual treballà, amb intermitències, al llarg de 18 anys, i n'escriví també el llibret No pogué acabar-la, i foren els seus amics Nicolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov i Alesksandr Konstantinovič Glazunov qui ho feren És la primera epopeia musical russa que abraça…
Francesc Marc
Historiografia catalana
Ciutadà i cronista.
Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I…
Angelo Masini
Música
Tenor italià.
De família amb pocs recursos econòmics, estudià cant a Forlì amb G Minguzzi i debutà a Finale Emilia, en el paper de Polione de Norma , a l’edat de vint-i-tres anys Obtingué el seu primer gran èxit el 1871, a Bolonya, com a intèrpret de Don Sebastiano , de G Donizetti A partir de llavors fou contractat pels més importants teatres italians i europeus El 1875 fou escollit per G Verdi per a cantar, al costat de T Stolz, M Waldmann i Medini, la seva Missa de Rèquiem , durant una tournée per França, Anglaterra i Àustria Actuà a Petersburg, cada temporada, del 1876 al 1903 Es retirà el 1905, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina