Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
instrucció
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.
Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions Si hom té un repertori d’operacions com és l’addició, el brancament, etc, una instrucció és simple respecte al repertori si n'especifica només una Una instrucció composta respecte al repertori és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell normalment dites sentències acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions operacions de màquina
atzurita
atzurita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure, Cu3(OH)2(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en formes prismàtiques Es presenta també en masses compactes És de color blau de lluïssor vítria, translúcida i òpticament biaxial positiva Té exfoliació perfecta, duresa 3,5-4 i pes específic 3,77 Es transforma en malaquita per addició d’una molècula d’aigua, amb pèrdua d’una de CO 2 Es troba associada amb altres minerals cuprífers, a Barraburra Austràlia, Tsumeb Namíbia i Arizona Antigament era emprada com a pigment blau i actualment en la fabricació d’objectes d’artesania i ornamentació
operand
Matemàtiques
Qualsevol dels elements que intervenen en una operació per donar el resultat.
Cada operació n'exigeix un nombre fix, normalment dos però també un, o tres, etc segons aquest nombre, l’operació s’anomena diàdica o monàdica com ara la identitat o la complementació, triàdica , etc En algunes operacions els operands reben noms especials segons el lloc que ocupen primer o segon, respectivament augend i addend i sumand qualsevol dels dos en l’addició, minuend i subtrahend en la subtracció, multiplicand i multiplicador i factor qualsevol dels dos en la multiplicació, dividend i divisor en la divisió, implicador o antecedent i implicat o conseqüent en la implicació, etc
salmiac
Mineralogia i petrografia
Clorur amònic, NH4Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en cristalls petits i de forma allargada que li donen un aspecte tetragonal Té una exfoliació imperfecta en cubs La duresa és molt baixa, d’1 a 2, i el pes específic és d’1,53 És incolor i també de color groc i marró, a causa de l’addició de FeCl 3 Té un gust salí picant i és fàcilment soluble en l’aigua Es troba com un producte de sublimació en els volcans Vesuvi i Etna, i també en els incendis de materials enderrocats i escombraries i de capes de carbó
estructura
Psicologia
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de diferents trastorns…
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
dansa
Literatura
Composició poètica provençal de finalitat bàsicament coreogràfica.
És formada per un refrany i tres cobles, la primera part de les quals és formalment autònoma, i la segona — cauda — rima amb el refrany i, si n'hi ha, amb la tornada És molt similar al virelai francès Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada És semblant, pels mateixos motius de derivació, al villancico castellà, en el qual hi ha preferència per les tornades de tres versos
subgrup
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt H d’un grup (G, E) tal, que és estable per a l’operació del grup i té estructura de grup mitjançant aquesta operació induïda.
És un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany El conjunt d’enters amb l’operació addició és un subgrup del grup additiu de nombres racionals Si hom divideix l’ordre de G grup per l’ordre de H, el quocient és anomenat índex de H en G o, simplement, índex de H Segons el teorema de Lagrange, si un grup G té ordre finit i H és qualsevol subgrup de G, l’ordre de G és el producte de l’ordre de H per l’índex de H
sinergisme
Farmàcia
Efecte terapèutic augmentat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d’acció similar.
En el cas d’administració simultània dos antibiòtics, dos analgèsics, dos hipnòtics, etc, es poden presentar tres casos en primer lloc, que l’efecte sigui la suma dels efectes individuals hom diu, aleshores, que hi ha addició en segon lloc, que l’efecte sigui més intens que la suma dels efectes individuals hom diu que hi ha, pròpiament, sinergisme i, en tercer lloc, que l’efecte sigui inferior a la suma dels efectes individuals i en aquest cas hom diu que hi ha antagonisme Un cas de sinergisme es dóna en l’associació de la penicillina amb l’estreptomicina
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina