Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
bosc de Boissavila
Gran superfície forestal de la Fenolleda (municipis de Virà, Fenollet i Rebollet), en part a la vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.
La riera de Boissavila , que neix al vessant oriental del roc de Boissavila 1248 m alt, constitueix la capçalera de la riera de Matassa
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de…
Sant Lluís
Sant Lluís, a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…
Chatham
Illa
Grup d’illes del Pacífic sud, d’origen volcànic, al SW de Nova Zelanda, de la qual formen part administrativament (963 km2).
El centre administratiu és Port Waitangi
Hèbrides

Vista de Skye, una de les Hèbrides
Arxipèlag
Grup d’illes, conegudes també amb el nom de Western, situades davant les costes occidentals d’Escòcia, que administrativament pertanyen al Regne Unit.
L’ estret de Minch les divideix en dos subgrups les Outer o Exteriors Lewis i Harris, North i South Uist, Benbecula, Barra i Stikilda, etc i les Inner o Interiors Skye , Mull , Jura i Islay, etc El total és d’unes 500 illes i illots, molts dels quals són deshabitats Morfològicament constitueixen el més antic complex de materials cristallins gneis de la Gran Bretanya i presenten un relleu de valls i conques i unes costes molt retallades com a conseqüència de les fractures que les han afectades Llur altitud no assoleix els 1000 m El clima és molt humit i hi sovintegen els vents forts…
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
Ordino
Ordino
© Fototeca.cat
Parròquia
La tercera, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, la més extensa després de Canillo.
Comprèn tota la conca alta de la ribera d'Ordino, des de la línia de crestes que limita amb Occitània port d’Arinsal pic de Cataperdís, 2 666 m alt port de Rat pic de Tristaina, 2 879 m alt port d’Auzat pic de Siguer de Rialb, 2 903 m alt ports de Siguer i de Banyells pic de la Serrera, 2 914 m alt al port de Pedra, prop de la serradora de l’Areny L’economia és bàsicament agrícola i ramadera les antigues fargues de l’Areny i Serrat foren tancades ja al s XIX El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís, situada a la coma del Forat, a la serra d’Arcalís El tancament de…
Trentino-Alto Adige
Divisió administrativa
Regió administrativa del N d’Itàlia, situada entre la Llombardia a l’W i el SW, el cantó suís dels Grisons a l’W, el Vèneto al SE i l’E i el Tirol austríac al N.
La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…
Areny de Noguera
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars El regadiu s’…
Maria de la Salut
Vista de Maria de la Salut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, en es Pla.
Les margues del Burdigalià marí Miocè inferior, que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha el 76,6% del total del terme hi predominen els conreus herbacis 1 455 ha, els fruiters de secà 476, la vinya 13 i l’olivera 2 El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina