Resultats de la cerca

Estudià música a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1963 amb A Midsummer Night’s Dream B Britten en unes funcions de la New York City Opera El 1965 cantà a Hamburg i inicià una brillant carrera que la dugué als principals teatres i festivals d’òpera europeus Actuà a Ais de Provença, Munic, Edimburg, Salzburg i Londres, entre altres ciutats El seu repertori inclogué títols de GF Händel, WA Mozart, V Bellini, G Verdi, H Berlioz i P Mascagni Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics, sota les millors batutes del moment G Prêtre, J Levine, i algunes…

Rebé les primeres lliçons de violí dels seus pares violinistes professionals Posteriorment estudià amb Jacques Thibaud Des que tenia cinc anys tocava en públic El 1926 feu una gira per Anglaterra a instàncies de Maurice Ravel, i formant duo amb ell Fou professor de l’Escola Normal de Música de París L’any 1939 debutà als Estats Units en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, i s’establí en aquest país Feu nombrosos enregistraments discogràfics amb grans directors com Eugène Ormandy, Bruno Walter o Leonard Bernstein L’any 1987 fundà un concurs internacional de violí a Ais…

El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…

Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae Sextiae …

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’…

Especialitzat en l’estudi de les colonitzacions mediterrànies antigues i del món romà d’època republicana, fou director de l’École Française de Rome i professor de les universitats de Besançon i d’Ais de Provença Ha dirigit diferents treballs de recerca a la Itàlia meridional i al nord de l’Àfrica, o hi ha participat Una de les seves línies d’investigació més reconegudes és l’estudi de les ceràmiques campanianes És autor d’un gran nombre de publicacions, entre les quals cal destacar Céramique à vernis noir du forum romain et du Palatin 1965 i La céramique campanienne 1981 El 2003…

La capella de Sant Salvador és documentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i l’any 1362 com a “ sancti Salvatoris de Villacuto” , sufragània de la parroquial de Sant Martí de Pau No apareix en els nomenclàtors del segle XIV, la qual cosa significa que en aquella època no tenia un sacerdot encarregat que hagués d’assistir ais sínodes diocesans L’església de Sant Salvador potser fou la capella del castell de Vilaüt Si això fos cert es devia enrunar al mateix temps que aquest en una data que desconeixem per manca de notícies històriques L’estat actual de les ruïnes…

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi…

Després d’estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester, el 1967 ingressà al Royal Manchester College of Music, on es formà amb O Kraus Debutà al Festival de Glyndebourne, i tot seguit fou contractat per l’English National Opera 1974-81, companyia amb la qual ha interpretat els principals papers del repertori El 1976 debutà al Covent Garden, i a partir d’aleshores inicià una carrera internacional que l’ha dut als principals teatres i festivals del món, com ara els d’Ais de Provença o Salzburg Ha estat membre de la Deutsche Oper 1987-88, i des del 1988 canta regularment a…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio…