Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
dipèptid
Bioquímica
Molècula constituïda per dues unitats d’aminoàcid que van enllaçades formant una amida substituïda o enllaç peptídic.
Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats
homocisteïna
Bioquímica
Aminoàcid que no es troba lliure a la natura però que és el precursor biològic de la metionina.
tiroxina
Bioquímica
Aminoàcid aromàtic iodat que, juntament amb la triiodotironina, representa la forma activa de les hormones de la tiroide.
La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -NaOH Hom l’…
alanina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, apolar, amb CH 3
al grup R, de símbol Ala i denominat també àcid aminopropiònic.
Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els…
cisteïna
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, polar, sense càrrega, que conté un grup mercapto de fórmula HSCH 2
CH(NH 2
)COOH.
En contacte amb l’aire s’oxida fàcilment i dóna el disulfur cistina La seva biosíntesi té lloc a partir de la metionina , la qual, passant per l’homocisteïna i la cistationina, separa finalment cisteïna i homoserina
catecolamina
Bioquímica
Cadascuna de les amines d’origen natural, derivades de l’aminoàcid tirosina ( dopamina
, adrenalina
, noradrenalina
), o sintètiques (isopropilnoradrenalina).
Totes tenen una estructura semblant i són biològicament actives com a neurotransmissors a nivell dels receptors del sistema nerviós vegetatiu simpàtic L’adrenalina i la noradrenalina són produïdes en excés en cas de feocromocitoma
Metabolisme dels pròtids
Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids orgànics Totes les…
mioglobina
Bioquímica
Hemoproteïna muscular constituïda per una cadena polipeptídica de 153 residus d’aminoàcid amb un pes molecular aproximat de 17 000.
Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l’organisme com a substància emmagatzemadora d’oxigen, alhora que en facilita la difusió Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l’hemoglobina Els treballs cristallogràfics mitjançant raigs X duts a terme per JCKendrew i els seus collaboradors han contribuït a determinar l’estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebrats
àcid p-aminobenzoic
Química
γ-Aminoàcid aromàtic, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol, que forma cristalls fàcilment oxidables que es fonen a 187°C.
És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus èsters i en preparats antisolars
reacció d’Akabori
Química
Formació d’aminoalcohols escalfant mescles d’un aldehid aromàtic i d’un aminoàcid que contingui un grup amínic primari o secundari.