Resultats de la cerca

Forma cristalls incolors, deliqüescents, que es fonen a 82° C, solubles en aigua i en alcohol És obtinguda o bé deshidratant l’acetat amònic, o bé tractant l’acetat etílic amb solució concentrada d’amoníac És utilitzada principalment en síntesi orgànica com a reactiu o com a dissolvent, en estabilització de peròxids i en plastificació de la nitrocellulosa

Hom coneix, per exemple, els trialquilborans , com el trimetilborà BCH 3 3 , gasós, i el trietilborà BC 2 H 5 3 , líquid que és obtingut a partir de la reacció dels halogenurs de bor amb composts organomagnesians Els triarilborans , com el trifenilborà, són inestables a l’aire, tot i que llurs composts d’addició amb l’amoníac i amb les amines són estables

N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars

És un sòlid cristallí incolor i deliqüescent que es carbonata amb facilitat Es fon a 106°C i bull a 146°C És soluble en l’aigua i l’alcohol Hom l’obté per tractament de l’1,2-dibromoetà amb amoníac alcohòlic a 100°C És emprat en medicina com a antihelmíntic, diürètic i dissolvent de l’àcid úric, com a insecticida i com a inhibidor de la corrosió

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició

És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable

El cas més freqüent és el de l’absorció d’un gas o vapor per un líquid per exemple, de l’amoníac per l’aigua La substància absorbida es distribueix homogèniament, per difusió, en tota la massa de l’absorbent, i això distingeix l’absorció de l’adsorció i de l’oclusió Amb tot, hom sol anomenar també absorció l’oclusió dels gasos pels sòlids

Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid

reacció de l’àcid adípic amb amoníac per damunt de 300°C, amb fosfat de bor o àcid silicofosfòric com a catalitzador Un tercer mètode possible és la dimerització i reducció electrolítica de l’acrilonitril La fabricació a partir del furfural fou practicada industrialment, però sembla haver estat abandonada L’adiponitril és utilitzada per a preparar l’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66 i del niló 610

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977