Resultats de la cerca
Es mostren 2377 resultats
epizoocor | epizoocora
Botànica
Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen fixades a l’exterior del cos d’un animal que actua com a agent de transport.
Les diàspores es poden fixar a l’animal mitjançant espines, ganxos, substàncies viscoses, etc
insectívor | insectívora
El leiòtrix becgroc és un animal insectívor
JJ Harrison (CC BY-SA 3.0)
Zoologia
Dit dels animals zoòfags que s’alimenten principalment d’insectes.
lliurea
Zoologia
Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.
La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d…
sella
Sella anglesa
© Fototeca.cat
Esports amb animals
Seient de cuir, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.
La sella és constituïda generalment pel seient , que rep directament el cos del genet, pels arçons , als quals corresponen les dues borrenes —la del davant i la del darrere—, que impedeixen al genet de relliscar, per l’ encoixinada , que s’adapta al llom de l’animal, i per les faldes —sovint proveïdes de genolleres , zones més reforçades corresponents als genolls del qui cavalca—, damunt les quals descansen les anques del genet De les faldes pengen els gambals , que subjecten els estreps , i els cingladors , que subjecten, per sota de les faldes, la cingla o sotaventrera , la…
víctima
Religió
Persona o animal que, després d’haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici, el qual en determina la tria i la forma de matar-lo.
Bé que normalment hom prescriu un animal sense tara, primogènit, comestible, etc, sovint hi ha excepcions hom sacrifica animals no comestibles a divinitats hostils, el boc emissari acumula totala impuresa comunitària expliació, etc Sovint és relacionada amb el fi del sacrifici els romans mataven una vaca prenys per tal de promoure la fertilitat, o és l’animal símbol d’una divinitat L’afinitat entre víctima i déu apareix sobretot en el sacrifici de comunió La víctima, abans del sacrifici, és consagrada i hom l’ofereix amb fórmules rituals després, si no és consumida…
veganisme
Alimentació
Antropologia
Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc.
El veganisme comporta, entre altres coses, el seguiment d'una dieta vegetariana estricta, que exclou completament els productes d'origen animal, incloent-hi els ous, la llet i la mel la renúncia a utilitzar teixits d'origen animal l'oposició a l'experimentació amb animals, i el rebuig als espectacles en què s'utilitzen animals
degollar
Alimentació
Matar o sagnar (un animal de sang calenta) mitjançant la pràctica d’una punció o un tall que afecti un vas sanguini important, en general l’aorta, utilitzant un ganivet o degollador.
El degollament és fet generalment sobre l’animal inconscient o bé mort per altres mitjans
vegetarianisme
Dietètica
Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.
Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea…
sèrum
Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir de l’home o d’un animal que ha adquirit immunitat sia espontàniament per infeccions clíniques o subclíniques, sia artificialment per immunització (vacunació).
En injectar-los produeixen una immunitat adquirida passiva Poden ésser homòlegs o d’origen humà i heteròlegs o d’origen animal Aquests darrers poden ésser antitòxics , és a dir, immunitzants contra toxines, com per exemple els sèrums antidiftèrics, antitetànics, antibotulínics, antigangrenosos, etc, i antimicrobians , que immunitzen contra bacteris o virus, com per exemple els sèrums anticolèrics, antiràbics, antitífics, etc
sistema nerviós
En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses…