Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Yves Hoffmann
Economia
Historiador.
Jurista, es doctorà en dret i fou alt funcionari de l’administració regional a la Catalunya del Nord Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals i de la Région Départementale du Tourisme, de la qual fou secretari general en 1957-81 És autor de nombroses obres de divulgació històrica sobre el Rosselló Roussillon aux cent visages , 1951 Visages du Roussillon , 1956 Contribution à l’étude de l’aménagement de l’arrière pays du Languedoc-Roussillon , 1965 la guia Tout le Roussillon , 1980, amb Paul Goudin En Roussillon Chroniques et contes buissonniers ,…
preàmbuls de la fe
Cristianisme
Condicions prèvies que la fe, com a oferiment de Déu a tot home, pressuposa en l’ésser humà per tal que l’acte de fe no li sigui quelcom d’extrínsec.
En contraposició amb la insistència protestant en el caràcter d’absoluta transcendència de la fe respecte a l’home caigut en el pecat, la teologia catòlica remarca, d’una banda, que la gràcia pressuposa la natura i, de l’altra, que la fe, com a do que és, l’home ha de poder fer-la pròpia de manera que arribi a totes les dimensions del seu ésser Expressió del domini de Déu sobre la creació natural en la qual estableix el pressupòsit per a una salvació que, tot i ultrapassar les possibilitats de l’ésser natural, pugui ésser oferta com a necessària per al mateix home natural, aquests preàmbuls…
art gòtic català
Interior de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, exemplar extraordinari de l'art gòtic català
© Fototeca.cat
Art
Nom que hom ha donat a l’estil gòtic propi dels Països Catalans, especialment en el camp de l’arquitectura.
Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona, Mallorca…
Jules Verne
Jules Verne
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en ballon,…
Raimbaut d’Aurenga
Literatura
Trobador provençal.
Fill de Guilhèm d’Omelàs fill de Guilhem IV de Montpeller i de Tiburga, de la qual heretà el comtat d’Aurenja Fou essencialment un baró feudal que conreà la poesia trobadoresca com un cultíssim afeccionat i amb la intenció de palesar-hi la seva personalitat Afirma que no feia versos amb intenció d’obtenir-ne remuneració i que en la seva poesia no cerca una acceptació àmplia i popular, sinó tan solament complaure una reduïda selecció d’homes entesos en les filigranes de l’art D’on que, al seu transcendental debat amb Giraut de Bornelh 1170, defensi el trobar clus, o poesia hermètica, contra el…
Frédéric Beigbeder
Literatura francesa
Escriptor i agitador cultural francès.
Membre d’una família de classe alta, estudià ciències polítiques i feu un màster en màrqueting La seva primera novella, Mémoire d’un jeune homme dérangé , apareguda el 1990, li franquejà l’entrada a l’agència de publicitat CLM-BBDO com a redactor i creatiu El 1994 publicà un segon llibre, Vacances dans le coma i creà el Prix de Flore, guardó que des de llavors reconeix una jove promesa de les lletres franceses Amb L’amour dure trois ans , el 1997, tancà la trilogia protagonitzada per Marc Marronnier El 2000 aparegué el seu primer gran èxit internacional, 13,99 euros , denúncia dels mecanismes…
Tadjikistan 2016
Estat
El 22 de maig es va realitzar un referèndum al país per a introduir algunes reformes constitucionals, entre les quals cal destacar la prohibició dels partits de caràcter religiós Com era d’esperar, les reformes van ser aprovades per un 96% Encara que en el seu moment va passar gairebé desapercebut, al final del 2015 va fracassar un intent de cop d’estat per a derrocar el president tadjik, Emomalí Rahmon El Govern de Duixanbe no va donar gaires detalls d’aquest fet, però al llarg del 2016 va empresonar centenars de persones presumptament implicades en aquest cop, uns empresonaments que s’…
Mètode d’abandó individual del tabaquisme
La majoria de persones que deixen de fumar ho fan mitjançant el seu propi esforç individual, sense cap ajut professional Això no significa que l’abandó individual del tabac s’hagi de fer sense seguir cap procediment Per la dificultat que pot representar l’abandó del tabac per a una persona fumadora, no és recomanable que prengui aquesta decisió precipitadament Ans al contrari, per tal que el seu propòsit tingui èxit és important que reflexioni prèviament, que prepari bé el seu pla d’acció i que s’imposi una autodisciplina rigorosa per a seguir-lo En realitat, no es pot dir que hi…
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de temps i una…
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina