Resultats de la cerca

Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…

Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…

La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…

La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…

Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…

Dilluns 1 Israel expedienta dos militars per un atac a Gaza El Govern israelià obre un expedient disciplinari a dos oficials del seu exèrcit, un general i un coronel, per ordenar un bombardeig amb fòsfor blanc en una zona habitada per civils a Gaza durant l’ofensiva "Plom Fos", actuació iniciada el 27 de desembre de 2008 i finalitzada el 18 de gener de 2009, amb un balanç de 1450 palestins morts Atemptat suïcida a Bagdad Una suïcida s’immola enmig d’una multitud de pelegrins xiïtes mentre celebren una festivitat religiosa als afores de Bagdad L’atemptat mata 41 persones i fereix més de cent…

Dimarts 1 L’empresa d’embotits Casademont, adjudicada a un grup aragonès El grup aragonès Costa és el nou propietari de l’empresa d’embotits Casademont © Casademont - Grup Costa El jutjat mercantil de Girona aprova la venda de l’empresa d’embotits Casademont al grup aragonès Costa per 21,9 milions d’euros Casademont, una de les empreses líders del sector a Catalunya, arrossegava un deute d’uns 25 milions d’euros per les elevades inversions que no havia recuperat i va presentar concurs de creditors el 4 de juliol Costa en mantindrà la plantilla, de més de 250 empleats, en els centres de…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n'ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…

Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…