Resultats de la cerca

Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París

Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp

Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs obres musicals

Secretari i preceptor de molts membres de l’alta noblesa, escriví moltes obres didàctiques i una divertida novella de costums, Histoire du petit Jehan de Saintré És més dubtós que fos també, com ha estat dit, l’autor del recull de novelles curtes, imitades del Decameró, Les cent nouvelles nouvelles

Navegant francès Per ordre del govern féu la volta al món 1766-69 en la fragata “La Boudeuse” Explorà Tahití, l’arxipèlag de Samoa, descobrí les illes Salomó la més gran porta el seu nom i arribà a les Moluques Relatà la seva expedició en el llibre Voyage autour du monde 1771, obra que assolí una gran influència Durant la guerra de la independència dels EUA comandà una esquadra El 1796 fou nomenat membre de l’Institut de France

Membre d’una família d’editors i músics, el seu pare era violinista a més d’editor Començà a treballar amb el seu progenitor a l’empresa familiar el 1799, i s’independitzà el 1804 El 1806 s’associà amb A Choron i el nom de l’empresa canvià pel de Leduc et Compagnie A partir del 1812, però, tornà a usar només el seu nom, Auguste Leduc Fou un innovador en la tècnica de reproducció musical, i el 1812 començà a imprimir amb el sistema litogràfic, sistema que més tard abandonà Quan morí, la seva segona muller, Augustine-Julie Bernier, seguí el negoci fins el 1847 com a Mme Veuve Leduc La vídua…

Després d’un primer intent fallit amb la farsa Les originaux que el portà a fer-se monjo trapenc durant un temps, retornà als escenaris parisencs amb l' opéra-ballet L’Europe galante , amb música d’André Campra 1697, l’èxit de la qual el convertí en un dels llibretistes més sollicitats de la França del seu temps Entre d’altres, escriví llibrets per a òperes d’André-Cardinal Destouches Issé , 1697 Amadis de Grèce , 1699 i Marin Marais Alcyone , 1706 Séméle , 1709 Adaptà també textos de l' Antic Testament , que musicaren AC Destouches i Louis Clérambault Polemitzà amb Voltaire a favor d’un…

Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos tractats teòrics…

Creà una empresa comercial per tal d’intentar sanejar l’economia de les missions, però la seva bancarrota contribuí a l’inici d’una campanya antijesuítica que culminà en l’expulsió de l’orde de França 1764

El 1835 estudià, al Brasil, el magnetisme terrestre Amb el seu germà, Arnaud Michel d’Abbadie Dublín 1815 — Urruña, Lapurdi 1893, realitzà, del 1837 al 1848, estudis geodèsics, filològics, lexicogràfics i geogràfics a Etiòpia Catalogue raisonné des manuscrits éthiopiens , 1859 Geodésie de la haute Éthiopie , 1873