Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Bonaventura Petit
Música
Compositor i organista.
Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à Banyuls i les…
Célestine Laurence Galli-Marié
Música
Mezzosoprano francesa.
Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…
Elena Jaumandreu i Garrido
Cinematografia
Muntadora cinematogràfica.
Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L…
Domenico Carlo Maria Dragonetti
Música
Contrabaixista i compositor italià.
De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’…
Anton Thadäus Johann Nepomuk Stamitz
Música
Compositor, violista i violinista alemany .
Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre…
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic català.
Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…
John Marsh
Música
Compositor i escriptor anglès.
Advocat de professió, estudià violí a Gosport i aprengué a tocar l’orgue de manera autodidàctica A Salisbury ocupà la plaça de violí solista d’una orquestra no professional El 1787 es traslladà a Chichester, on dirigí una orquestra d’aficionats i compongué música per a les principals esglésies de la ciutat La seva extensa obra comprèn simfonies, obertures, concerti grossi i música de cambra, així com anthems i nombroses peces de música religiosa Publicà Cathedral Chant Book 1804, un recull de música per a la litúrgia anglicana, i l’assaig A comparison beetween the Ancient and Modern Styles of…
Joseph Alfred Novello
Música
Editor anglès membre d’una família d’editors d’origen italià.
Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part la seva tasca…
Luther Allison
Música
Cantant, compositor i guitarrista de blues nord-americà.
Nascut el catorzè de quinze fills, Allison començà a interessar-se per la música de ben petit, escoltant BB King Començà cantant gòspel, activitat que abandonà quan els anys cinquanta, a Chicago, aprengué a tocar la guitarra amb Muddy Waters i Howlin’ Wolf com a mestres El seu talent innat va fer que músics com Chuck Berry i Little Richard li demanessin de tocar amb ells Allison, que no fou mai un ortodox del blues de Chicago, feu composicions en què a més incloïa el rock , el reggae , el funk i el soul Els seus concerts, comparables als de Jimi Hendrix, duraven fins a quatre…
Ramon Alabern i Moles
Disseny i arts gràfiques
Gravador i daguerreotipista.
Germà del gravador Pau Alabern i Moles Viatjà a París per especialitzar-se en el gravat cartogràfic A la capital francesa aprengué a fer daguerreotips 1839, i va ser l’encarregat de realitzar la primera vista fotogràfica a l’Estat espanyol 10 de novembre de 1839 L'esdeveniment fou promogut pel científic i polític liberal Pere Felip Monlau i Roca, que proposà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l'adquisició de la càmera que el mateix Ramon Alabern i Moles havia portat de París La primera fotografia daguerreotip feta a Barcelona fou presa des d’un terrat, que encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina