Resultats de la cerca

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa

Membre del Club Sícoris, s’inicià en el tir amb arc l’any 1967 i guanyà els Campionats d’Espanya de segona categoria 1970, 1971 També guanyà el torneig de la federació espanyola de primera categoria 1971 L’any 1972 es proclamà campió de Catalunya, aconseguí el títol de mestre arquer i l’estrella FITA 1000 i guanyà el Trofeu Saludes, el Trofeu Enric Tarragó i el concurs del Mercat del Ram Posteriorment fou monitor del Club Arquers de Torrefarrera i jutge estatal

Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos València i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut Efectuà diverses excavacions al País Valencià jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero, i publicà nombrosos treballs sobre…

Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas deixa la presidència del Partit Demòcrata Europeu Català, moviment que justifica per poder afrontar el calendari judicial És substituït en el càrrec per Neus Munté, exconsellera de la Presidència de la Generalitat

En la data límit per evitar la repetició d’eleccions al Parlament de Catalunya i després del veto de la CUP, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anuncia que renuncia a ser el candidat de Junts pel Sí i presenta en el seu lloc el convergent Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona Artur Mas explica que fa "un pas al costat" per a garantir l’estabilitat parlamentària i una fórmula de suport al govern pactada entre Junts pel Sí i la CUP fins al final de la legislatura El dia 13 Mas renuncia l’escó al Parlament, amb la qual cosa perd…

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas fa una exposició del procés sobiranista a la Universitat de Harvard El president del PDeCAT remarca un cop més el vessant democràtic i pacífic de l’independentisme català i alhora assegura que el futur Estat català serà un soci responsable de l’OTAN La conferència forma part d’un viatge en què també fa una exposició similar a la Universitat d’Oxford el dia 1 de març

La CUP decideix per segona vegada no donar suport a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat La decisió es pren en un consell polític en què s’estudien diverses opcions i s’imposa l’abstenció el dia de la investidura per 36 vots a favor, 30 en contra i una abstenció L’endemà, el portaveu de la CUP, Antonio Baños, renuncia a l’acta de diputat, perquè, segons manifesta, se sent incapaç de defensar la posició adoptada per la formació

El rei de Tailàndia commuta la pena capital al català Artur Segarra, condemnat per l'assassinat del també català David Bernat en aquest país l’any 2016 Segarra és condemnat a cadena perpètua, pena que, passats els primers vuits anys, permet la seva extradició Després del judici, el desembre de 2019 va reconèixer per primer cop la seva culpabilitat i va demanar clemència al rei en una carta

Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les…