Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Bellveí

Aspecte de Bellveí (Calders, Bages)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Calders (Moianès), a la dreta de la riera de Calders.
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986 es va declarar…
el Fugurull

Aspecte del mas del Fugurull
© David Montón
Masia
Masia del municipi de Manlleu (Osona), vora la qual hi ha l’església de Vilamirosa.
Fornells

Aspecte de la cala Fornells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Begur (Baix Empordà), a la costa, al voltant de la cala Fornells , al N de la platja d’Aiguablava, davant l’illa Blanca, envoltada d’urbanitzacions.
Farena

Aspecte del poble de Farena
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Mont-ral (Alt Camp), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.
L’església de Sant Andreu, d’origen romànic segle XII, és la de l’antic castell
Dubrovnik

Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu…
la Ciutat Meridiana

Aspecte del barri de Ciutat Meridiana
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada al segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25000 h És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis hi ha el mercat La població primera era formada principalment per immigrats de llengua castellana És un barri dormitori
cingles de Vallcebre

Aspecte dels cingles de Vallcebre
© CIC-Moià
Cingle dels municipis de Cercs, Fígols, Guardiola de Berguedà i Vallcebre (Berguedà).
monestir de Leyre

Aspecte del monestir de Leyre
© CIC-Moià
Monestir
Monestir, sota l’advocació de sant Salvador, situat en els contraforts del Prepirineu navarrès.
Pertanyent a l’orde benedictí, apareix citat a mitjan segle IX Destruït per Almansor, fou començat a reconstruir el 1022 i consagrat el 1098 d’aquest moment són la cripta, de planta quadrada, i quatre naus separades per fileres de columnes amb capitells de grans dimensions, i la capçalera de l’església És del segle XII la nau principal, així com la Capella dels Reis, amb els sepulcres dels reis de Navarra El 1239 el monestir passà a mans dels cistercencs, i fou acabat en estil gòtic cistercenc A causa de la desamortització el monestir fou abandonat, i no tornà a ésser habitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina