Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Doria
Llinatge senyorial gibel·lí de Gènova, un dels quatre més importants d’aquesta ciutat, amb els dels Fieschi, Grimaldi i Spinola.
Arnaldo Doria , fill de Martino Doria , capitanejà la flota genovesa 1147 contra els moros d’Espanya El seu fill, l’almirall Simone Doria , assetjà 1189 Sant Joan d’Acre, i fou l’origen de les diferents línies del llinatge els Doria , prínceps de Melfi, els Doria , prínceps d’Angri 1636 i ducs d’Èboli, els Doria di Dolceacqua i els Doria Lamba Oberto Doria desfeu l’armada pisana a la batalla de la Meloria 1284, i el seu fill Corrado Doria expulsà de Gènova el partit güelf 1296 Lamba Doria vencé la flota veneciana a Curzola 1298, la qual cosa posà Gènova al capdamunt de la seva…
Nigèria 2014
Estat
Els continuats atacs del grup islamista Boko Haram i els preparatius de les eleccions generals, previstes per al febrer del 2015, van capitalitzar l’agenda política del país africà més poblat 170 milions d’habitants i que és alhora la primera potència del continent, ja que supera Sud-àfrica en el PIB Amb vista a les eleccions, les dues principals formacions, el Partit Democràtic del Poble PDP i el Congrés de Tots els Progressistes APC, van escollir el seu candidat per a les presidencials Pel Partit Democràtic del Poble, va ser designat l’actual president Goodluck…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…
Ferran III de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1217-52) i de Lleó (1230-52).
Fill d’Alfons IX de Lleó i de la seva segona muller, Berenguera I de Castella Aquesta succeí el seu germà Enric I de Castella, però cedí els seus drets a Ferran 1217, el qual, però, hagué de vèncer l’oposició d’Álvaro Núñez de Lara Alfons IX pretenia també la corona castellana, però signà un acord Toro, 1218 amb el seu fill, i els regnes continuaren separats Es casà amb Beatriu de Suàbia 1219 Conquerí Andújar 1224 i, per tractes amb els sobirans del Marroc, alguns cristians s’hi pogueren establir pacíficament En morir Alfons IX, el regne de Lleó restà per a Sança i Dolça, filles…
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…
Hernán Cortés

Hernán Cortés
© Fototeca.cat
Història
Conqueridor castellà.
Després d’estudiar lleis dos anys a Salamanca, el 1504 es traslladà a les Índies Residí primerament a la zona del Carib Santo Domingo, Cuba El 1518 el capità general Diego Velázquez li encarregà una expedició d’ajut al continent Yucatán i Mèxic, on les exploracions d’Hernández de Córdoba i de Grijalva 1517 i 1518 havien revelat l’existència d’un país ric i de cultura superior Sortí de Cuba el 1519, ja enemistat amb Velázquez Desembarcat a la zona maia Tabasco, es dirigí a Ulúa, on tingué els primers contactes amb els asteques i altres grups minoritaris Fundà Veracruz, fet que representà el…
Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
Història
Virrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-22) i capità general de la Santa Lliga (1511-13).
Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga 1511, al capdavant de les…
Joana II de Nàpols
Història
Reina de Nàpols (1414-35).
Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-…
Ariel Sharon

Ariel Sharon
Militar
Política
Militar i polític israelià.
A catorze anys 1942 s’integrà a l’organització militar Haganah, i participà en totes les guerres araboisraelianes ,en les quals comandà operacions decisives en les victòries israelianes, però també altres de molt controvertides Ocupà diversos alts càrrecs militars fins el 1972, que abandonà l’exèrcit El 1973 cofundà el Likud , pel qual fou diputat 1973-74 i des del 1977, ministre d’agricultura 1977-81 i de defensa 1981, càrrec des del qual organitzà l’ocupació del Líban 1982 El mateix any, les matances de palestins perpetrades per milícies cristianes als camps de refugiats de Sabra i Šatila…
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una guerra de setges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina