Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Desert de les Palmes
Convent
Convent i eremitori carmelitans situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes, dins el municipi de Benicàssim (Plana Alta).
Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou…
contaminació lluminosa

Les grans ciutats contaminen lumínicament el medi
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.
També es considera contaminació lumínica qualsevol forma d’illuminació artificial que afecti un medi receptor que no sigui l’objecte de la illuminació Els efectes perjudicials de la contaminació lumínica se centren en l’afectació dels ritmes biològics dels organismes vius, amb alteracions en nombrosos aspectes reproducció, relació depredador-presa, migracions en els animals, pautes de floració en les plantes, etc L’excés de llum artificial també pot produir molèsties i afectar la qualitat de vida dels humans Es especialment nociva per a l’observació astronòmica del cel Amb l’objectiu de…
Claudi Ptolemeu
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i geògraf grec.
Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en un tractat…
Viktor Amazaspovič Ambartsumian

Viktor Amazaspovič Ambartsumian
Astronomia
Astrofísic armeni.
Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons ell, de…
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la…
Silví Thos i Codina

Silvi Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…
,
telescopi Joan Oró
Astronomia
Telescopi de 0,80 m de diàmetre, emplaçat a l’Observatori Astronòmic del Montsec.
Inaugurat l’octubre del 2008, és equipat amb un espectrògraf i una càmera infraroja, i proveït d’instrumentació post-focus Té tres modalitats de funcionament manual, remot a través d’un navegador d’internet de banda ampla que el connecta amb l’Anella Científica i mode robòtic, a partir d’una programació de les observacions que hom activa automàticament amb capacitat de procedir a interrupcions en cas de condicions meteorològiques adverses És gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, i un comitè independent s’ocupa d’atorgar les hores d’observació El seu nom honora l’illustre…
observatori Wilson
Astronomia
Observatori astronòmic situat a Mount Wilson, 32 km al N de Los Angeles (Califòrnia).
Començat a construir el 1904 per GEHale el 1908 hi fou installat un telescopi reflector d’1,5 m de diàmetre, i el 1918 fou acabada la construcció d’un altre telescopi, de 2,5 m, durant molts anys el més gran del món Té dues torres proveïdes de telescopis solars Aquestes construccions foren dutes a terme gràcies a l’aportació del Carnegie Institute de Washington, però des del 1948, juntament amb l’observatori Palomar, depèn del California Institute of Technology Des del 1970 aquests dos observatoris són coneguts com a observatoris Hale
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg, i era…
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina