Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Juan de la Cierva y Codorniu
Juan de la Cierva y Codorniu
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor.
Fill de Juan de la Cierva y Peñafiel , havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l’ autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de Getafe Un any més…
Endeavour

Enlairament de l’Endeavour
© NASA
Astronàutica
Llançadora amb què la NASA substituí el Challenger.
Equipat amb nous sistemes de seguretat i amb un paracaigudes per a l’aterratge, té una autonomia de vol de quatre setmanes en comptes de les dues dels seus companys i tanca la sèrie de llançadores projectades pels nord-americans Feu el seu primer vol el maig del 1992, en què recuperà un satèllit INTELSAT VI que havia estat collocat en una òrbita incorrecta En aquest viatge, el número 47 d’una llançadora nord-americana, foren batuts diversos rècords Així, per primer cop sortiren de la nau tres astronautes simultàniament —P Thuot, R Hieb i T Akers— i feren el passeig espacial més llarg de la…
suspensió

Esquema d’una suspensió hidractiva: segons les dades que rep de cinc sensors, el processador actua instantàniament, per mitjà de l’electrovàlvula, per a establir la suspensió més apropiada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastiment o la carrosseria d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos.
Estan dotats de l’elasticitat necessària per tal que, malgrat transmetre el pes del vehicle a les rodes, amorteixin els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle La suspensió permet que les oscillacions brusques i de gran amplitud de les rodes arribin atenuades als passatgers i a la càrrega, en oposar a les dites oscillacions una barrera elàstica Tots els vehicles tenen un sistema de suspensió, generalment múltiple, en el qual cas hom distingeix la suspensió primària constituïda per l’òrgan que atenua les…
Apollo
Astronàutica
Nom que, seguit d’un nombre, hom donà a cada un dels vols del programa espacial nord-americà Apollo.
Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…
bomba explosiva
Militar
Bomba proveïda de càrrega explosiva.
L’acció de les anomenades bombes fragmentadores és basada en la metralla produïda en esmicolar-se la carcassa hi ha un tipus especial, la bomba cluster , que en esclatar allibera més d’un centenar de petites bombes de tipus diferents, l’efecte combinat de les quals en multiplica l’eficàcia destructora L’efecte de les anomenades bombes demolidores és conseqüència de l’ona de xoc produïda per l’explosió de la càrrega el 60% aproximadament del pes total Un nou tipus de bomba demolidora és la bomba de depressió en anglès Fuel Air Explosion , artefacte que escampa prop del sòl un núvol d’aerosol…
esquí artístic i acrobàtic
Esquí
Modalitat d’esquí que combina el descens i l’acrobàcia i valora l’habilitat d’un esquiador a efectuar determinats moviments tècnics com salts i piruetes.
Hi ha cinc especialitats salts acrobàtics o aerial, bamps o mogul, ballet o acroesquí, esquí cros i esquí d’estil lliure o freeskiing Els salts acrobàtics es fan mitjançant un trampolí recobert de neu, que permet fer salts de fins a 6 m d’alçada que poden ser de fins a 20 m per sobre de la zona d’aterratge Els esquiadors executen una sèrie de tombarelles, girs i tirabuixons que són valorats per un jurat Es valora la tècnica d’enlairament, el salt i l’aterratge L’especialitat de bamps consisteix en un descens amb esquís per una pista escarpada de 250 m plena de…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
67P/Čurjumov-Gerasimenko

Fotografia del 67P/Čurjumov-Gerasimenko presa per la sonda Rosetta
Astronomia
Cometa que orbita el Sol un cop cada 6,45 anys, entre les òrbites de Júpiter i la Terra.
Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra El 67/…
patí de cua
Transports
Peça metàl·lica fixada a la part inferoposterior del buc d’algunes avionetes no proveïdes de rodes d’aterratge a la cua que llisca per terra en la fase final de l’aterratge.
vol
Transports
Distància o espai recorregut per una aeronau des de l’envol fins a l’aterratge.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina