Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
avipiscivegetarià | avipiscivegetariana
Dietètica
Persona que segueix un règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn d'aviram i de peix.
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un establiment de…
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
caixer
Judaisme
Ritualment pur, net, preparat d’acord amb la llei judaica; és aplicat especialment als aliments.
Segons les normes del judaisme , les prescripcions més estrictes es donen en la carn Aquesta ha d’ésser d’animals remugants i tenir la peülla forcada, la qual cosa inclou el bou, la vaca, l’ovella, el marrà, la cabra, el boc i els cabrits L’aviram serà considerat caixer si s’ha sacrificat d’acord amb el ritual prescrit per un carnisser religiós, mentre que el consum d’ocells de presa i no domèstics i els insectes no està permès Només els peixos amb aletes i escates són considerats aptes per al consum, i pel que fa als ous i lactis, només estan permesos si provenen d’animals…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
País del Loira
Regió de l’W de França, al SE de Bretanya.
Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i sègol, llegums…
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La…
Valljunquera
Municipi
Municipi del Matarranya, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó.
El terme s’estén des de la serra de Lliri 689 m alt, al S, termenal amb el municipi de Fórnols de Matarranya, fins a la vall de Massalió, tributària del Matarranya, per l’esquerra El territori és drenat, a més, per la vall Junquera, tributària del Matarranya, a través del torrent de les Canals L’agricultura és la principal activitat econòmica Al regadiu que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals i hortalisses, i al secà, 950 ha són dedicades als cereals blat, 60 als ametllers, 100 a la vinya i 1 200 a les oliveres Predominen les pinedes i la garriga La ramaderia és integrada per…
febre hemorràgica de Crimea-Congo
Patologia humana
Febre hemorràgica vírica causada generalment pel virus Nairovirus de la família Bunyaviridae.
Es transmet per la picada de paparres, principalment del gènere Hyalomma , que tenen com a hoste animals domèstics llevat de l’aviram, rosegadors i altres animals, en els quals té lloc el seu cicle vital Tot i que no sol ser hoste dels humans, es transmet a l’home per picada de la paparra, i també per contacte amb sang o carn d’animals infectats treballadors d’escorxadors, veterinaris, etc o bé de persona a persona Després de dos o tres dies d’incubació, cursa amb nombrosos símptomes, dels quals els més freqüents són febre elevada, dolors musculars i articulars, atordiment,…
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de…