Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Lamarck publica Philosophie zoologique
Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, més conegut per Lamarck, publica Philosophie zoologique
Eudald Jaumeandreu i Triter publica els Rudimentos de economia política
Eudald Jaumeandreu i Triter publica els Rudimentos de economia política, versió prohibicionista de les tesis de Jean-Baptiste Say
Lluís XV de França
Lluís XV de França en un retrat realitzat per Jean-Baptiste van Loo
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1715-74).
Besnet de Lluís XIV Es casà amb Maria Leszczy´nska, filla del rei Estanislau I de Polònia Durant la seva minoritat fou regent el duc Felip d’Orleans Deixà el govern en mans de privats i ministres, i portà una vida mundana, enmig d’una cort fastuosa on les seves successives favorites, entre les quals destacaren la marquesa de Pompadour i Madame Du Barry, gaudiren d’un poder absolut Del 1726 al 1743 detingué el poder el cardenal Fleury, que matingué l’estabilitat interior i la pau europea, excepte en la participació en la guerra de Successió de Polònia 1733-38, a favor del sogre del rei, i d’…
figurisme
Cristianisme
Sistema interpretatiu de l’Escriptura segons el qual en l’Antic Testament són figurats no solament els esdeveniments del Nou Testament, sinó, a més, tots els que s’han esdevingut o s’esdevindran en el curs de la història de l’Església.
Creat al s XVIII pel jansenista Jean-Baptiste de Sesne de Mérilles, el figurisme es difongué entre els jansenistes i, especialment, entre els convulsionaris
bergerette
Música
Cançó del s XVIII, de caràcter simple i inspirat en la vida pastoral.
Moltes bergerettes foren editades 1703-09 per la casa Ballard, o recollides per Jean-Baptiste Weckerlin a Bergerettes et chansons du XVIII ème siècle 1821-1910
bergerette
Música
Cançó simple, de temàtica pastoral o amorosa, conreada a França durant el segle XVIII.
És virtualment idèntica a la brunette Jean Baptiste Weckerlin en publicà una recopilació París 1865 Durant el segle XVI, ocasionalment es donà aquest nom a una dansa instrumental semblant al saltarello
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de…
Jean-Jacques Caffieri
Escultura
Escultor francès.
Deixeble del seu pare, Jacques Caffieri, i de Jean-Baptiste Lemoyne, estudià pensionat a Roma És un dels escultors més notables del s XVIII Rameau 1761 Opéra de París, Piron 1762 Dijon, Borie 1767 Musée des Arts Décoratifs, París, Pingré Musée du Louvre, etc
Annuaire statistique et historique du département des Pyrénées Orientales
Historiografia catalana
Periòdic publicat a Perpinyà, el títol complet del qual és Annuaire statistique et historique du département des Pyrénées Orientales pour l’année 1834, dédié à MM. les membres du Conseil général.
Malgrat que a la portada diu 1ère année , només aparegué l’any 1834, i en fou l’editor l’impressor llibreter Joan Baptiste Alzine Els redactors foren els germans Joan Baptiste i Jaume Renard de Saint-Malo i Pere Puiggarí Aquest anuari, segons diu el prefaci, «ofereix a totes les classes de ciutadans les informacions que necessitin per als seus negocis i relacions socials» Com a recull de dades administratives, socials i econòmiques és una eina molt útil per a l’estudiós del període La part estadística i històrica, en el context polític i intellectual dels primers…
ballet de cour
Música
Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als segles XVI i XVII.
Le Paradis d’amour 1572 i el Ballet comique de la reine 1581 foren els primers intents de ballet de cour , mentre que el Ballet d’Alcine 1610 i el Ballet de la délivrance de Renaud 1617, més desenvolupats, ja foren antecedents de l’òpera, així com ho foren, posteriorment, el Ballet de la Nuit 1653 i el Ballet du Temps 1654, creats amb la participació de Jean-Baptiste Lully