Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Just Cabot i Ribot
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de La Publicitat des del 1929 i director del setmanari Mirador 1932-36 Esperit crític i mordaç, la seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l' Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins a la seva mort i collaborà a la Revista de Catalunya i a Catalònia És autor del primer volum d’…
Habib ibn Ali Bourguiba
Política
Polític tunisià.
Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general…
Frank Schirrmacher
Periodisme
Periodista, assagista i editor alemany.
Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La…
Ernst Tugendhat
Filosofia
Filòsof alemany.
Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…
Simón de Rojas Clemente y Rubio
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom.
Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la…
Francesc Lucchetti i Farré
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward…
,
Òpera de Viena
Música
Principal teatre d’òpera de Viena, inaugurat el 1869 -amb Don Giovanni, de W. A. Mozart, en alemany- sota el nom de Hofoper o Oper am Ring.
Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre…
Angola 2015
Estat
El petroli, el principal producte d’exportació d’Angola, va frenar el creixement econòmic del país a causa del baix preu del cru © Cobalt International Energy La baixada del preu del petroli, el principal producte d'exportació --amb uns dos milions de barrils diaris que generen el 95% de l'entrada de divises--, va provocar un alentiment del creixement, i del 6% previst va passar al 4% Amb menys ingressos, el Govern va haver d'endeutar-se el deute va arribar al 46% del PIB, mentre que un any abans només era del 32% i retallar en despeses socials i en infraestructures El kwacha, la divisa…
Marco Bellocchio
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Començà estudis de filosofia, que abandonà pels de cinematografia, i l’any 1962 es graduà en direcció al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, i amplià estudis a Londres Entre la segona meitat de la dècada dels anys seixanta i l’inici de la dels setanta milità en un grup d’extrema esquerra de tendència maoista Les seves dues primeres produccions cinematogràfiques I pugni in tasca, 1965 La Cina è vicina, 1967, premi especial del jurat del Festival de Venècia, mostren aquest decantament Sense abandonar mai del tot el to de denúncia, en els films posteriors amplià la seva temàtica amb…
Francesc Amorós i Ondeano
Educació
Història
Polític i educador.
El 1794 participà com a capità en la Guerra Gran 1793-95 El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV, i l’any següent, conseller d’Índies Li fou encarregada la creació 1806 del Real Instituto Pestalozziano de Madrid Fou deixeble de Francesco Voltel El 1807 fou ascendit a coronel, màxima graduació militar que aconseguí Es distingí com a afrancesat en la guerra contra Napoleó i ocupà importants càrrecs sota el govern de Josep I, del qual fou, com a conseller d’estat 1808, un dels inspiradors de la política interior fou diputat a Baiona 1808, governador de Santander 1808, comissari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina