Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Mata I de Bigorra
Història
Vescomtessa de Marsan i comtessa en part de Bigorra (1251 — p a 1273) i vescomtessa de Bearn.
Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra
Stabat Mater
Prosa litúrgica llatina, començada amb aquests mots, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a la seva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc
Elisaveta Bagrjana
Literatura
Nom amb què és coneguda la poetessa búlgara Elisaveta Belčeva.
La seva primera poesia — Večnata i svjatata ‘L’etern i sant’, 1927, Sǔrce čoveško ‘Cor humà’, 1936— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital Ot briag do briag ‘D’una riba a l’altra’, 1963, Kontrapunkti ‘Contrapunts’, 1972
Popea
Història
Emperadriu romana, muller de Neró.
D’una gran bellesa i intelligència, contragué matrimoni primer amb Rufi Crispí i, després, amb Marc Salvi Otó, amic de l’emperador Aquest repudià Octàvia i la prengué com a esposa Segons la tradició, morí a conseqüència de la puntada de peu al ventre que Neró li donà quan estava embarassada Per voler d’ell, però, posteriorment fou divinitzada
Victòria de Samotràcia

Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Marul·la de Verona
Història
Noble.
Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura
Paul von Heyse
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns dels altres Al s XVIII, en fer-se les proes més i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina