Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Vicente Aleixandre
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
Passà la infantesa a Màlaga Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española 1950 fou sobre el tema amor i poesia Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39 Des del primer llibre Ámbito 1928 fins a Espadas como labios 1932 i La destrucción o el amor 1934, el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original Arrencant del simbolisme sobretot del de Juan…
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…
Magníficat
Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.
La litúrgia cristiana l’adoptà, a l’ofici vespertí ritu romà, benedictí, etc o a l’ofici del matí sobretot els ritus orientals Aquest text ha estat musicat per molts compositors Hi reeixiren especialment HSchütz, Monteverdi, Telemann, JSBach i el seu fill Carl Philipp Emanuel i, als Països Catalans, Josep Antoni Martí
Josep Melcior Prat i Solà
Literatura catalana
Política
Economia
Polític i traductor.
Estudià farmàcia i medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes 1808-14 exercí d’apotecari als Prats de Rei 1814-20 i, entre el 1820 i el 1823, fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts i diputat Liberal exaltat i francmaçó, el 1823 s’exilià al Regne Unit, on visqué fins el 1833 Installat en gran part a Knaresborough, Yorkshire, traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera el Nou Testament 1829-31, amb la collaboració de Ramon Bussanya i Antoni…
,
Anna Bofill i Leví
Música
Compositora i arquitecta catalana.
Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Fou canonge de la seu barcelonina el 1918 De jove collaborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria Aviat esdevingué un elegant estilista i un intelligent apologeta Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana bíblic, social i litúrgic Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excellí com a pensador i periodista,…
Johann Christoph Friedrich Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…
Carles Cardó i Sanjuan
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona De jove collaborà al diari tarragoní “La Cruz” 1910-17 i al setmanari vallenc “Pàtria” 1912-25 Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de…
Ricard Lamote de Grignon i Ribas
Música
Compositor i director català, fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet.
Vida Format musicalment amb el seu pare des de la infantesa, continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquesta Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932, guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Girona, amb la qual…
Agustí Altisent i Altisent
Historiografia catalana
Historiador.
Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions a la història…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina