Resultats de la cerca

Estudià a València Doctor en medicina, fou auxiliar de la facultat de medicina de Madrid, on fundà un gabinet de raigs X 1906 i, més tard, una càtedra d’ortopèdia, que regí Escriví un Bosquejo histórico sobre l’ortopèdia antiga

Fundador 1938 de l’Institut Français de l’Opinion Publique IFOP, a París, ocupà la primera càtedra de psicologia social a la Sorbona Obres Théorie des opinions 1943, Les sondages de l’opinion publique 1948 i La psychologie sociale 1963

Precursor de Böhm Bawerk, en l’obra Lectures on Political Economy 1834 destacà la importància del concepte de cost de producció i elaborà una primera aproximació al d’utilitat marginal

Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l' Aritmetica et geometria de TBradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus València 1503

Deixeble de G Beloch, tingué la càtedra d’història antiga a Torí i a Roma, de la qual fou desposseït pel règim feixista 1931 Excavà a Creta i a la Cirenaica Escriví una Storia della Repubblica Ateniese 1898 i una Storia dei Romani 1907

Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93

Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la…

Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia